sense penalitzar el rendiment magre. Aquesta tesi està formada per quatre estudis realitzats en una línia pura de porcs Duroc destinats a la producció de càrnics d'alta qualitat. Els estudis es van dissenyar amb l'objectiu d'entendre millor la variabilitat genètica subjactent al contingut de greix i a la composició en àcids grassos i d’identificar marcadors potencials a la selecció. El primer estudi va examinar els paràmetres genètics de la ruta de l'àcid linoleic (C18:2) a l'àcid araquidònic (C20:4). En particular, es va demostrar que s’espera que la selecció pel valor absolut de C18:2 proporcioni una resposta a la selecció similar a la selecció pel greix intramuscular a greix dorsal restringit. Aquests resultats van conduir a investigar el gen de la desaturasa-2 dels àcids grassos (FADS2), com a gen candidat per a la ruta metabòlica de C18:2. Així, el segon estudi va avaluar els efectes d'una variant (el polimorfisme rs321384923 es va utilitzar com a marcador) al promotor del gen FADS2. Els resultats van demostrar que aquest polimorfisme afecta el perfil d'àcids grassos n-6 millorant l'eficiència de desaturació de C18:2 a C20:4. Addicionalment, es va avaluar l'associació dels gens de les perilipines (PLIN) i del gen de la proteína d’unió al guanilat 1 (GBP1) amb caràcters de creixement i de qualitat de la carn. Així, el tercer estudi va examinar els efectes de dos polimorfismes als gens PLIN1 i PLIN2, relacionats amb l'emmagatzematge i la mobilització de lípids. Els resultats indiquen que el polimorfisme rs333231747 a PLIN2 està associat al creixement primerenc i al pes magre. L'últim estudi va demostrar que GBP1 té dos senyals de poliadenilació actius i que el seu ús depèn del genotip rs80800372. Els porcs portadors de l'al·lel G, associat a una menor viremia després de la infecció pel virus reproductiu i respiratori porcí, van tenir transcripcions més llargues i una menor expressió gènica. En condicions no epidèmiques, l'al·lel G va augmentar el contingut de greix intramuscular, però va disminuir el pes magre. El contingut de C18:2 i els marcadors genètics investigats es poden utilitzar per dissenyar estratègies de selecció adequades per millorar la qualitat de la carn i el creixement magre.