Show simple item record

dc.contributor.authorLorig, Aurélien
dc.date.accessioned2019-04-02T07:54:37Z
dc.date.available2019-04-02T07:54:37Z
dc.date.issued2018
dc.identifier.issn1138-4573
dc.identifier.issn2340-7751
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10459.1/66120
dc.description.abstractL’any 1897 El lladre de Georges Darien recorre a la novel·la fulletó per a fer de la pretesa marginalitat de l’heroi lladre encarnat per Georges Randal, un repte literari ple de paradoxes. Les figures novel·lesques de la marginalitat es posen al servei d’una ètica i una estètica que situen la novel·la al centre de l’entramat literari a finals del segle. Els llocs comuns, les consideracions genèriques i les perspectives ideològiques del moment —l’anarquisme entre d’altres— ens conviden a llegir o rellegir El lladre com a obra de deformació i desviació amb finalitats de protesta. La força de la convicció d’aquest objectiu subversiu, sens dubte, explica el singular propòsit del text tant a l’obra de Darien (resposta còmica de El lladre amb la publicació de Gottlieb Krumm, Made in England, 1904) com en la filmografia de Louis Malle (adaptació de la novel·la l’any 1967 amb Jean-Paul Belmondo).ca_ES
dc.description.abstractLe Voleur de Georges Darien réinvestit en 1897 le très populaire romanfeuilleton pour faire de la marginalité prétendue du héros voleur incarné par Georges Randal, une entreprise littéraire pleine de paradoxes. Les figures romanesques de la marge sont ainsi placées au service d’une éthique et d’une esthétique qui remettent le roman au centre du jeu littéraire fin-de-siècle. Lieux communs, considérations génériques et perspectives idéologiques du moment ̶ anarchisme entre autres, nous invitent à lire ou relire Le Voleur comme l’oeuvre du contournement et du détournement à des fins contestataires. La force de conviction de ce dessein subversif explique sans aucun doute la destinée singulière du texte aussi bien dans l’oeuvre de Darien (pendant comique au Voleur avec la parution de Gottlieb Krumm. Made in England, en 1904) que dans la filmographie de Louis Malle (adaptation du Voleur en 1967 avec, dans le rôle principal, Jean-Paul Belmondo).ca_ES
dc.description.abstractEn 1897 El ladrón de Georges Darien recorre a la novela por entregas, género muy popular para hacer que la supuesta marginalidad del héroe ladrón encarne a Georges Randal, una reto literario lleno de paradojas. Las figuras románticas del margen se ponen así al servicio de una ética y una estética que sitúan la novela en el centro del juego literario de finales de siglo. Los lugares comunes, las consideraciones genéricas y las perspectivas ideológicas del momento —el anarquismo, entre otras— nos invitan a leer o volver a leer El ladrón como el trabajo de deformación y desviación con fines de protesta. La fuerza de la convicción de este fin subversivo sin duda explica el destino singular del texto tanto en la obra de Darien (respuesta cómica a El ladrόn con la publicación de Gottlieb Krumm, Made in England, 1904) como en la filmografía de Louis Malle (adaptación de la novela en 1967 con Jean-Paul Belmondo).ca_ES
dc.description.abstractGeorges Darien’s Robber (1897) reinvests the very popular serial story to make with the alleged fringe of the society, personnified by Georges Randal the thieving hero, a literary undertaking full of paradoxes. The marginal novelistic figures are thus brought into service of ethics and an estheticism, which centre the novel on the « fin de siècle » literary back-ground. Commonplaces, generic reflexions and ideological viewpoints at that time –especially Anarchism– request us to read or read again The Robber, and consider the book to be the work of getting round and roundabout with the intention of objection and protest. The conviction strenght of this subversive purpose undoubtly explains the peculiar fate of the text, both in Darien’s works (Gottlieb Krumm, made in England published in 1904 makes a comical pair with The Robber) and in Louis Malles’s filmography (adaptation of The Robber in 1967 with Jean-Paul Belmondo as the leading man).ca_ES
dc.language.isofraca_ES
dc.publisherEdicions de la Universitat de Lleidaca_ES
dc.relation.isformatofReproducció del document publicat a https://doi.org/10.21001/luc.21.22.03ca_ES
dc.relation.ispartofL'Ull crític, 2018, núm. 21-22, p. 39-53ca_ES
dc.rights(c) Edicions de la Universitat de Lleida, 2018ca_ES
dc.rights(c) Aurélien Lorig, 2018ca_ES
dc.rights(c) Àrea de Filologia Francesa, 2018ca_ES
dc.subjectDarienca_ES
dc.subjectLladreca_ES
dc.subjectNovel·la fulletóca_ES
dc.subjectNovel·la de costumsca_ES
dc.subjectMargeca_ES
dc.subjectFi de segleca_ES
dc.subjectVoleurca_ES
dc.subjectRoman-feuilletonca_ES
dc.subjectRoman de moeursca_ES
dc.subjectMargeca_ES
dc.subjectFin-de-siècleca_ES
dc.subjectAnarchismeca_ES
dc.titleLe Voleur de Georges Darien : une figure romanesque et idéologique de la margeca_ES
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/articleca_ES
dc.type.versioninfo:eu-repo/semantics/publishedVersionca_ES
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccessca_ES
dc.identifier.doihttps://doi.org/10.21001/luc.21.22.03


Files in this item

Thumbnail

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record