es va determinar la biodisponibilitat de la vitamina D3 i els seus metabòlits en ratolins. Es va avaluar l’efecte de l’administració d’un suplement oral amb dos dosis (5 µg i 100 µg) per quantificar-los en diferents teixits: intestí prim, fetge i sèrum ja que són punts claus pel seu metabolisme. Els resultats demostraven que no hi havia una diferència significativa en la cinètica d’absorció entre les dos dosis, no obstant això la biodisponibilitat era major en la dosis de 5 µg. A més, les majors concentracions de colecalciferol es van observar en el teixit hepàtic en ambdós grups. Es va concloure que el mecanisme de transport per l’absorció de vitamina D és un procés no saturable en les dosis administrades. A més a més, degut a l’increment de les concentracions al teixit hepàtic es diu que aquest és un reservori del colecalciferol.