tibial (SEMT) per a corredors de llarga distància i la consegüent efectivitat o no d’aquestes. Material i Mètodes: Per a l’elaboració d’aquesta revisió sistemàtica (RS) s’han utilitzat les principals bases de dades científiques PubMED, Cochrane i Science Direct des de l’1 de gener de 2012 fins a l’1 de gener de 2018, on un requeriment és que es trobi publicat en anglès, castellà o català. S’inclouen dos estudis clínics aleatoritzats (ECA), un estudi prospectiu i un altre observacional. La seva qualitat va ser valorada mitjançant l’escala Jadad i el risc de biaix amb la col·laboració de l’eina de Cochrane “Critical Review Form-Quantitative Studies”(CRF-QS). Resultats: s’inclouen un total de 4 estudis publicats entre 2011 i 2017, on s’inclouen un total de 136 pacients amb SEMT. Conclusió: Els estudis inclosos suggereixen la teràpia d’ones de xoc (ESWT) i el tractament preventiu amb embenat rígid (RT) per a la caiguda del navicular (ND) per a reduir el temps de tractament de la lesió.