En els esports d’alt rendiment la competitivitat és un factor que pressiona als esportistes a seguir un entrenament i preparació física exigents en cerca de l’èxit. Tot això, sumat a altres successos vitals, genera un estrès que produeix una sèrie d’alteracions fisiològiques, conductuals i cognitives. Com que no es pot evitar patir estrès, sí que es pot prendre consciència del seu nivell òptim aprenent a autoregular el propi estat mental i fisiològic mitjançant el neurofeedback. Pregunta clínica: És més efectiu l’entrenament mitjançant neurofeedback que la simulació de neurofeedback en el control de l’estrès en futbolistes professionals? Objectiu: L’objectiu d’aquest estudi és avaluar els efectes del neurofeedback en el control de l’estrès sobre el rendiment esportiu, la qualitat del son i la incidència de lesions en futbolistes professionals. Metodologia: Es realitzarà un estudi pilot amb disseny d’assaig clínic controlat aleatoritzat i amb simple cec. Es disposarà de dos grups amb 30 futbolistes professionals en cada un. El grup experimental rebrà un entrenament amb neurofeedback, mentre que el grup control rebrà una simulació d’aquest. Cada participant realitzarà dues sessions d’entrenament mitjançant neurofeedback o simulació per setmana durant 20 setmanes. Es passaran quatre qüestionaris per avaluar l’estrès, la qualitat del son, el rendiment esportiu i la incidència de lesions, i a més, es farà una avaluació electroencefalogràfica el primer i últim dia d’entrenament i en finalitzar la temporada.