Social Inequality in Higher Education: A longitudinal study of mechanisms of social reproduction in the University transition of young people in Catalonia
Loading...
Access the documents
Date
2018-11-30
Authors
Strecker, Tanja Conni
Other authors
Feixa, Carles
Paül i Agustí, Daniel
Universitat de Lleida. Departament de Geografia i Sociologia
Impact
Export
Share
Journal Title
Journal ISSN
Volume Title
Abstract
La desigualtat social és des de fa temps un tema de la recerca social, però, tot i que la seva persistència està ben documentada, se sap poc sobre els processos i mecanismes que permeten la seva reproducció tot i les polítiques per a l'ampliació de la participació. Com que a les societats meritocràtiques actuals de l'occident, els títols universitaris segueixen sent un requisit per a obtindre - i justificar - certes posicions socials en els estrats superiors, l'educació superior és un camp expressament prometedor per a l'estudi de desigualtats socials i la seva reproducció. Aquesta tesi estudia la desigualtat social en l'educació superior, combinant un enfocament Bourdieusià amb anàlisis interseccionals, evitant l'imposició de divisions socials i permetent els anàlisis sistemàtics de diferents divisions socials i de les seves interseccions en nivells diferents, en concret considerant estructures socials, representacions socials i construccions d'identitat. L'objectiu és il•luminar mecanismes de reproducció en la transició universitària de Catalunya (Espanya). La transició universitària, entesa com la transició de l'escola a la universitat, el temps passat a la universitat i la transició al mercat laboral, és estudiada a partir d'un projecte longitudinal, seguint a persones joves durant 5 anys amb entrevistes anuals (2011-2016), després d'una primera tanda de construcció de dades amb grups de discussió en instituts (2011). En total, es van considerar 17 participants en els anàlisis longitudinals de la tesi. Tot i que la recerca longitudinal d'una extensió semblant és poc comuna, sobre tot en contextos no-anglosaxóns, el conjunt de dades obtingudes és únic i permet accedir a nous coneixements sobre processos que cap recerca basada en un únic moment de construcció de dades pot aconseguir.
Els resultats principals són 1) la imposició de l'elecció d'estudis informada com l'única acceptable i correcta, tot i la impossibilitat d'informar l'elecció d'estudis considerant el nombre elevat de variables desconeguts en l'equació; 2) la importància d'un sentit de titularitat relatiu a la classe social que permet expressament a persones joves de milieus mitjans-alts i alts viure la transició universitària d'una forma positiva, fins i tot quan es troben amb dificultats; 3) tendències descoratjadores en escoles, universitats i el discurs públic que afecten de forma negativa sobre tot a persones joves les quals manquen d'un sentiment de titularitat, reduint el seu benestar i incrementant el seu risc d'abandonar els estudis; 4) inseguretats i nivells d'esgotament elevats expressament entre estudiants no-tradicionals i en particular en la intersecció de classe social i gènere, que redueixen el seu benestar, aspiracions per al futur, l'habilitat de 'vendre' els seus itineraris i avantatges i les activitats rellevants per al CV, deixant-los menys atractius en el mercat laboral; 5) la individualització i la invisibilització de desigualtats socials; 6) la tendència dels mateixos estudiants de contribuir a la reproducció del sistema, fins i tot si els va desafavorint i especialment cap a la graduació. A més a més, es discuteixen possibles peculiaritats del cas català, en particular matricules pro forma, un significat especial del capital social i una elecció d'estudis segregada per gènere en el sentit que els homes estan sotarepresentats en gairebé tots els camps d'estudis i només mantenen un predomini clar en enginyeries i arquitectura. S'atorga visibilitat a les idees dels propis participants per millorar els seus graus i la universitat i s’ha elaborat una llista de recomanacions extensa , amb l'objectiu de millorar l'experiència universitària per a tot l'estudiantat i per a assolir igualtat social.