insecticides piretroïds, organofosforats, benzoilurees, fenoxycarb i diacilhidracines. El principal mecanisme de resistència detectat ha estat l’acció dels enzims detoxificadors multifunció-oxidases (MFO) i, de manera menys important, glutathion transferases (GST) i esterases (EST). A la present tesis doctoral, s’han determinat els nivells resistència de carpocapsa a insecticides de baix risc per a la salut humana i medi ambient i la presència i extensió de les mutacions de la acetilcolinesterasa (AChE) i la knockdown (kdr), en poblacions de camp procedents de tres zones productives de poma a España, amb sistemes de maneig molt diferents. Les poblacions asturianes resultaren susceptibles a tots els insecticides provats, mentre que les poblacions de la Val de l’Ebre (Catalunya i Aragón) presentaren resistència en alguna població i tolerància de forma freqüent a metoxifenocide, lambda-cyhalotrin i tiacloprid. La resta de productes provats, etil-clorpirifos, tebufenocide, spinosad, spinetoram, indoxacarb, clorantraniliprole i emamectine, resultaren efectius fins i tot en les poblacions amb elevats nivells de resistència. La mutació AChE està present de forma generalitzada únicament a les parcel·les de la Val de l’Ebre, mentre que la kdr està present a la majoria de les parcel·les de Catalunya. A les poblacions d’ Asturias i a la població d’Extremadura analitzades no es detectaren mutacions. També s’ha determinat la línia base de susceptibilitat insecticida de la matèria activa chlorantraniliprole en poblacions de camp europees de carpocapsa, i s’ha avaluat l’evolució de la seva eficàcia al llarg dels anys d’aplicació. No s’han detectat poblacions resistents a chlorantraniliprole, però, tanmateix, sí s’ha detectat una relació entre la freqüència d’individus MFO-resistents (amb un elevat nivell d’enzims de detoxificació MFO) amb el percentatge de la mortalitat produïda per la concentració discriminant pròxima a la CL50. A més, s’estudià la freqüència d’adults MFO-resistents de C. pomonella capturats en trampes de feromones amb diferents difusors, amb i sense la cairomona (l’èster de pera, (2E, 4Z)-decadienoat de etil), degut a la major atracció d’aquests individus per la cairomona pura al laboratori. La finalitat fou la millora del monitoreig a les parcel·les amb una elevada presència d’individus resistents. Tanmateix, aquella major atracció no es produí al camp. Sí que es detectà una diferent freqüència d’individus resistents entre generacions i entre parcel·les amb o sense tractaments químics.