sorgir diversos problemes ecotoxicològics i de salut (per exemple, malalties pulmonars, hepàtiques, renals, etc.). Per tant, cal trobar tècniques escaients per a determinar concentracions lliures d'indi (III) i paràmetres que indiquin la disponibilitat dels complexos d'indi en diferents medis. En aquesta tesi, proposem que les tècniques electroanalítiques Absence of Gradients and Nernstian Equilibrium Stripping (AGNES) i Accumulation under diffusion limited conditions (ADLC) podrien ser bones opcions. S'han mesurat concentracions lliures d'indi en sistemes amb pH des de 3 fins a 6. S'ha implementat un nou calibratge per a indi i les mesures en dissolucions amb els lligands àcid nitrilotriacètic i oxalat han servit per a triar entre conjunts alternatius de constants d'estabilitat. S'ha aplicat ADLC per a calcular el grau de labilitat de l'oxalat d'indi. Aquesta informació fou una orientació per a trobar temps de deposició adequats en experiments d'AGNES que fins i tot arribaren -en dissolucions precipitades- a concentracions picomolars d'indi lliure. S'ha investigat la dissolució de nanopartícules d'In2O3 en medis sintètics, inclosa l'aigua de mar. Els resultats amb electròlit de fons en dissolucions amb pH des de 2 fins a 4, han revelat que les mesures d'AGNES a cada pH són significativament menors que les predites per NIST 46.7 suposant que la solubilitat fos regida pel In(OH)3. Això és consistent amb el fet que fases menys hidratades presenten menors solubilitats.