PREGUNTA D’INVESTIGACIÓ. És efectiva la telerehabilitació en pacients diagnosticats de malaltia pulmonar obstructiva crònica per les variables de qualitat de vida, tolerància a l’exercici físic, ansietat i depressió i dispnea? OBJECTIUS. General: Avaluar l’efectivitat de la telerehabilitació en adults diagnosticats de malaltia pulmonar obstructiva crònica. Específics: Avaluar els efectes de la telerehabilitació en la malaltia pulmonar obstructiva crònica sobre la qualitat de vida, la tolerància a l’exercici físic, l’ansietat i la depressió i la dispnea. METODOLOGIA. Mètodes de cerca: La cerca es va dur a terme entre setembre i desembre del 2017 a les bases de dades Medline (Pubmed), Scopus i Cochrane Lybrary. Criteris de selecció: Assajos clínics aleatoritzats publicats en castellà i/o anglès. Recopilació i anàlisis de dades: Es va avaluar la qualitat metodològica dels articles mitjançant la Declaració CONSORT 2010 i l’avaluació del risc de biaix amb l’eina de la col·laboració Cochrane. Quan l’heterogeneïtat dels estudis va ser inferior al 80%, es va dur a terme la confecció d’un metanàlisi. RESULTATS. Es van incloure sis articles publicats entre el 2013 i 2018. Van comprendre un total de 650 pacients. CONCLUSIÓ. No hi ha evidència científica que recomani els programes de telerehabilitació com a eina terapèutica, en pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica en estadis III i IV i encara menys en estadis I i II. Es precisen futures investigacions on es minimitzin els biaixos, per facilitar l’extracció de resultats concloents i que sigui possible extrapolar-los a tota la població diagnosticada de malaltia pulmonar obstructiva crònica.