Entre el 5 i el 8 de setembre de 2018 es va celebrar a Barcelona la XXIV Reunió Anual de l’Associació Europea d’Arqueòlegs;1 aquest article recull una crònica de l’esmentada reunió, però per a facilitar-ne la comprensió fem una presentació sobre l’origen i el caràcter de l’associació. L’EAA, sigles amb què es coneix l’associació pel seu nom en anglès (European Association of Archaeologists), té com a objectius promoure el desenvolupament de la investigació i l’intercanvi d’informació arqueològica; impulsar la gestió i interpretació del patrimoni arqueològic europeu; induir el respecte per les normes ètiques i científiques adequades per al treball arqueològic; lluitar pels interessos del col·lectiu arqueològic a Europa, i impulsar la cooperació amb altres organitzacions amb objectius similars.2 L’EAA va néixer d’una idea més humil, la de crear una revista d’arqueologia d’àmbit europeu; un pla que al cap de poc temps es va convertir en quelcom més ambiciós: establir una institució que servís de base a aquesta publicació (Kristiansen 2004: 3). La seva fundació oficial va tenir lloc a Ljubljana (Eslovènia) ja fa gairebé 25 anys, el 1994 (Novakovic 2013). Un any més tard, va tenir lloc el seu primer congrés a Santiago de Compostel·la (20-24 de setembre de 1995). Des de llavors l’EAA s’ha convocat anualment en diferents països d’Europa, mai repetint seu; i la seva revista —European Journal of Archaeology— ha arribat ja al seu número 20.