En aquest article miro de fer una descripció breu del funcionament i la forma que presenten en català medieval, especialment en els textos del segle XV, els anomenats gerundis i participis de present. Mostro com, en un cert període, gerundis i participis de present es confonen en alguns contextos, fins al punt que alguns lingüistes parlen de “participis gerundials”. Observaré també, breument, la situació en altres llengües com l’occità, el francès i l’italià, i m’ocuparé de diversos casos particulars on algunes característiques de la temporalitat es poden explicar, al meu entendre, a partir d’una situació d’indefinició entre el caràcter verbal dels gerundis i el caràcter adjectival dels participis de present també observada per al francès actual.