Des dels anys 90 del segle passat, l’escola rural espanyola, i la catalana en particular, s’ha convertit en un model d’escola que ha sabut superar el seu aïllament i gaudeix d’una apreciació positiva tant de pares com de docents. Els nous codis rurals/urbans que es conformen en l’actualitat donen significat a un nou estil de vida i l’escola rural s’ha transformat en una institució educativa amb un caràcter marcadament integrador que facilita el reconeixement d’una identitat pròpia i híbrida. En aquest article ens ocupem primerament de la revisió teòrica que ens ofereixen autors clàssics, així com altres autors més contemporanis, sobre la concepció de la ruralitat; en segon lloc ens centrem en l’anàlisi detallada de les valoracions que fan els protagonistes socials de l’escola rural catalana. El present estudi és la continuació d’altres investigacions sobre l’escola rural en les quals hem utilitzat metodologies qualitatives i quantitatives. Per tal d’optimitzar, contrastar i enriquir els resultats obtinguts en treballs d’investigació anteriors hem utilitzat un programa informàtic d’anàlisi semàntica de discursos: ATLAS.ti.