En aquest estudi s’han controlat i analitzat els valors mitjans de la potència desenvolupada per un grup d’escaladors de competició, durant el període de preparació, davant càrregues representatives del 50 %, 60 %, 70 % i 80 % d’1 RM –FDM–. Van participar en la investigació, de forma voluntària, quatre homes i una dona. S’ha observat que els valors de la potència, amb referència a la força dinàmica màxima relativa, presenten dispersions reflectides als coeficients de variació (CV), que fluctuen en un rang del 6 % al 20 %, segons subjectes i nivells, i que es manifesten conductes individuals particulars; el major coeficient de variació el mostra el nivell 70 %, que és on posseeixen la seva força útil tres dels cinc components del grup. En aquest sentit, la majoria de les dispersions acostumen a tenir un sentit positiu –augment del valor del registre de la potència durant el procés–, encara que també s’observen alguns descensos. Amb referència a la contrastació estadística, es comprova de manera general que, entre els diferents moments, no existeixen diferències estadísticament significatives (F = 0,725; p > 0,05), mentre que sí que es manifesten diferències estadísticament significatives entre els quatre nivells de la càrrega (F = 73,717; p < 0,05); també s’han trobat, en contrastar dos a dos els diferents nivells de càrrega, diferències estadísticament significatives. Participem de l’opinió que amb registres de potència elevats davant de càrregues similars a la de competició, els esportistes acostumen a aconseguir els seus millors resultats, sobretot en les modalitats on intervingui el factor temps. A l’escalada, l’esportista sempre realitza els moviments de progressió suportant com a resistència el seu propi pes. Així, el valor de potència que ens resultarà més rellevant serà aquell que es desenvolupi davant de càrregues externes que s’identifiquin amb el pes corporal. En relació amb la potència desenvolupada al nivell de la força útil, els subjectes mostren registres i processos singulars.