Show simple item record

dc.contributor.authorRoseano, Paolo
dc.contributor.authorFernández Planas, Ana Ma. (Ana María)
dc.date.accessioned2018-11-29T13:04:04Z
dc.date.available2018-11-29T13:04:04Z
dc.date.issued2018
dc.identifier.issn0214-9141
dc.identifier.issn2013-6455
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10459.1/65234
dc.description.abstractEl friülà, el català i el castellà solucionen de manera diferent les situacions d’amuntegament tonal (és a dir, els casos on tres o més dianes tonals s’associen amb el mateix element segmental). La primera llengua ho fa mitjançant el truncament tonal, és a dir, no realitzant fonèticament un dels tons fonològics. Les altres dues llengües ho fan allargant el segment al qual s’associen els tons. La diferència entre aquestes solucions es pot explicar mitjançant una jerarquització diferent del mateix conjunt de restriccions. Bàsicament, en friülà la restricció de nivell més elevat és DepLink-μ(voc), mentre que en català i castellà és Max(T). Aquest resultat representa el primer pas cap a una explicació interlingüística més general dels efectes de l’amuntegament tonal.ca_ES
dc.description.abstractFriulian, Catalan and Spanish solve tonal crowding (i.e. a situation where three or more tones are associated with the same segmental element) differently. Friulian solves it by means of tonal truncation, which means that a phonological tone does not surface. The other two languages lengthen the segment the tones are associated with. The difference between these solutions can be explained by a different ranking of the same set of constraints. Basically, in Friulian the highest ranking constraint is DepLink-μ(voc), whereas in Catalan and Spanish it is Max(T). This result represents the first step towards a unified account of the effects of tonal crowding in several languages.ca_ES
dc.language.isocatca_ES
dc.publisherEdicions i Publicacions de la Universitat de Lleidaca_ES
dc.relation.isformatofReproducció del document publicat a https://doi.org/10.21001/sintagma.2018.30.02ca_ES
dc.relation.ispartofSintagma: revista de lingüística, 2018, vol. 30, p. 23-37ca_ES
dc.rightscc-by (c) Paolo Roseano, Ana M. Fernández Planas, 2018ca_ES
dc.rightscc-by (c) Universitat de Lleida. Departament d'Anglès i Lingüística, 2018ca_ES
dc.rightscc-by (c) Universitat de Lleida. Departament de Filologia Clàssica, Francesa i Hispànica, 2018ca_ES
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by/4.0/*
dc.subjectFonologia entonativaca_ES
dc.subjectAmuntegament tonalca_ES
dc.subjectTeoria de l’Optimitatca_ES
dc.subjectIntonational phonologyca_ES
dc.subjectTonal crowdingca_ES
dc.subjectOptimality Theoryca_ES
dc.titleL’amuntegament tonal en castellà, català i friülà en la Teoria de l’Optimitatca_ES
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/articleca_ES
dc.type.versioninfo:eu-repo/semantics/publishedVersionca_ES
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccessca_ES
dc.identifier.doihttps://doi.org/10.21001/sintagma.2018.30.02


Files in this item

Thumbnail
Thumbnail

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

cc-by (c) Paolo Roseano, Ana M. Fernández Planas, 2018
Except where otherwise noted, this item's license is described as cc-by (c) Paolo Roseano, Ana M. Fernández Planas, 2018