L’amuntegament tonal en castellà, català i friülà en la Teoria de l’Optimitat

View/ Open
Issue date
2018Author
Roseano, Paolo
Fernández Planas, Ana Ma. (Ana María)
Suggested citation
Roseano, Paolo;
Fernández Planas, Ana Ma. (Ana María);
.
(2018)
.
L’amuntegament tonal en castellà, català i friülà en la Teoria de l’Optimitat.
Sintagma: revista de lingüística, 2018, vol. 30, p. 23-37.
https://doi.org/10.21001/sintagma.2018.30.02.
Metadata
Show full item recordAbstract
El
friülà, el català i el castellà solucionen de manera diferent les situacions d’amuntegament tonal
(és a dir, els casos on tres o més dianes tonals s’associen amb el mateix element segmental). La
primera llengua ho fa mitjançant el truncament tonal, és a dir, no realitzant fonèticament un
dels tons fonològics. Les altres dues llengües ho fan allargant el segment al qual s’associen els
tons. La diferència entre aquestes solucions es pot explicar mitjançant una jerarquització diferent
del mateix conjunt de restriccions. Bàsicament, en friülà la restricció de nivell més elevat és
DepLink-μ(voc), mentre que en català i castellà és Max(T). Aquest resultat representa el primer
pas cap a una explicació interlingüística més general dels efectes de l’amuntegament tonal.
Is part of
Sintagma: revista de lingüística, 2018, vol. 30, p. 23-37European research projects
Collections
The following license files are associated with this item: