L’amuntegament tonal en castellà, català i friülà en la Teoria de l’Optimitat

Thumbnail
View/Open
Issue date
2018
Author
Roseano, Paolo
Fernández Planas, Ana Ma. (Ana María)
Suggested citation
Roseano, Paolo; Fernández Planas, Ana Ma. (Ana María); . (2018) . L’amuntegament tonal en castellà, català i friülà en la Teoria de l’Optimitat. Sintagma: revista de lingüística, 2018, vol. 30, p. 23-37. https://doi.org/10.21001/sintagma.2018.30.02.
Impact

Google Scholar logo  Google Scholar
Share
Export to Mendeley
Metadata
Show full item record
Abstract
El friülà, el català i el castellà solucionen de manera diferent les situacions d’amuntegament tonal (és a dir, els casos on tres o més dianes tonals s’associen amb el mateix element segmental). La primera llengua ho fa mitjançant el truncament tonal, és a dir, no realitzant fonèticament un dels
tons fonològics. Les altres dues llengües ho fan allargant el segment al qual s’associen els tons. La diferència entre aquestes solucions es pot explicar mitjançant una jerarquització diferent del mateix conjunt de restriccions. Bàsicament, en friülà la restricció de nivell més elevat és DepLink-μ(voc), mentre que en català i castellà és Max(T). Aquest resultat representa el primer pas cap a una explicació interlingüística més general dels efectes de l’amuntegament tonal.
URI
http://hdl.handle.net/10459.1/65234
DOI
https://doi.org/10.21001/sintagma.2018.30.02
Is part of
Sintagma: revista de lingüística, 2018, vol. 30, p. 23-37
Collections

The following license files are associated with this item:

cc-by (c) Paolo Roseano, Ana M. Fernández Planas, 2018
Except where otherwise noted, this item's license is described as cc-by (c) Paolo Roseano, Ana M. Fernández Planas, 2018