L’expressió de la negació emfàtica en les llengües romàniques és un fenomen de microvariació sintàctica en què l’origen de les unitats que actuen com a reforços negatius postverbals (minimitzadors o quantificadors) condiciona el comportament sintàctic d’aquestes marques i la interpretació pragmàtica de l’enunciat. La coexistència de diferents estructures sintàctiques amb minimitzadors en l’asturià actual ens permetrà reconstruir el procés de gramaticalització experimentat per aquestes unitats fins convertir-se en quantificadors i en marcadors negatius postverbals. Encara que el procés és semblant al que s’ha produït en altres llengües, les restriccions semàntiques i sintàctiques que presenten els mininimitzadors indiquen que els resultats de la gramaticalització, condicionats per l’estructura gramatical de cada llengua, són diferents.