Aquest article estudia la prosòdia semàntica del lema refugiat a la premsa espanyola durant un període de set anys (2010-16) amb l’objectiu d’analitzar la representació discursiva dels refugiats en aquest gènere textual. L’estudi se centra en aspectes diacrònics i quantitatius, a la vegada que determina les unitats lèxiques negatives que acompanyen un refugiat. La recerca es basa en l’anàlisi d’un corpus d’1.8 milions de paraules format per notícies en espanyol sobre els refugiats que van ser extretes de les hemeroteques digitals d’El País i El Mundo. Els resultats mostren que la freqüència de refugiat augmenta al llarg del període estudiat, igual que ho fa la prosòdia semàntica negativa associada a aquest mot. Aquesta negativitat, que és molt més alta en els dos últims anys analitzats, es construeix a través de determinades col·locacions constants, col·locacions puntuals i mitjançant patrons lèxics relacionats amb l’ocupació massiva i la victimització dels refugiats.