Les teories terminològiques modernes es basen en la hipòtesi que existeix un grau d’especialització textual, que depèn de factors diversos, tant lingüístics com extralingüístics. Aquest article té per objectiu mesurar la utilitat dels algoritmes d’aprenentatge automàtic no supervisat (en concret, l’algorisme simple k-mitjans) per classificar textos segons el grau d’especialització. Per això, s’usa com a font una base de dades amb informació intra i extratextual i es comparen els resultats amb les etiquetes de classe assignades prèviament mitjançant un mètode numèric de classificació. Els resultats obtinguts suggereixen l’existència del grau i demostren la presència de patrons particulars que se situen en els límits entre classes, la qual cosa revela l’existència de límits difusos i problemes en el mètode plantejat.