Els incendis forestals constitueixen una de les majors pertorbacions ecològiques a nivell mundial i, especialment, a les regions mediterrànies. Per anticipar-se a situacions de perill, aquest treball proposa l’aplicació espacial d’un índex de risc d’incendis forestals definit pel contingut mínim d’humitat dels combustibles fins morts (FM) i la relació existent amb l’àrea cremada després d’un incendi. El model emprat per predir FM requereix, únicament, del dèficit de pressió de vapor, llur valor s’obté de les dades en quadrícula de temperatura i humitat relativa. Per Universitat de Lleida obtenir això, es van provar les següents tècniques d’interpolació: regressió lineal (RL), ponderació per l’invers de la distància (IDW) i kriging ordinari (OK). Dins de la RL es van avaluar dues funcions diferents (RL1 i RL2) amb l’elevació, la latitud i la longitud com a variables d’entrada. L’estudi es va realitzar en el territori espanyol de la Península Ibèrica i les Illes Balears, i durant juny i juliol de 2018. Els millors resultats es van obtenir amb la tècnica d’OK amb enfocament localitzat. El producte final és una aplicació automatitzada de predicció de FM que busca ser operativa entre els cossos d’extinció d’incendis forestals.