En les últimes dècades, les noves vinyes han estat adaptades per la mecanització del treball. Això ha facilitat la transitabilitat de maquinària, però la majoria de mesures de conservació de sòls i aigua, presents en plantacions antigues, s’han eliminat. En aquest treball s'analitza l'efecte de l'aplicació de terrasses de drenatge i franges de vegetació en una petita conca on el principal ús és la vinya. La conca es troba al municipi Els Hostalets de Pierola, província de Barcelona (NE Espanya). Les pèrdues de sòl i nutrients van ser simulades utilitzant SWAT durant un període d'anys que presenten diferents quantitats de pluja i característiques. El model va ser calibrat i validat a partir de dades recollides sobre terreny durant el període maig 2010 - maig 2012. Es van comparar les pèrdues de sòl i nutrients (N i P) en la conca, amb i sense mesures de conservació de sòls. La precipitació anual durant els anys analitzats oscil·la entre 329,8 i 785 mm, l’escolament representa el 4,1 i el 21% de la precipitació total. Les pèrdues anuals de sòl variarien entre <1 t/ha l'any més sec i 13,9 t/ha el més humit. La mitjana de les pèrdues de nutrients anuals van ser aproximadament de 2,7 kg NO3/ha i 17 kg Norg/ha i 0,5 kg P_sol/ha i 5,5 kg P_Org/ha. Aquests resultats impliquen no només la font de contaminació no-puntual, sinó pèrdues econòmiques pels viticultors. L'aplicació de terrasses de drenatge va produir una reducció del 20% de les pèrdues de sòl i l'efecte addicional de les franges de vegetació redueix un 50% les pèrdues de sòl. Les pèrdues de nutrients també es van reduir significativament tal i com mostren els resultats.