dels tres exercicis que es realitzen en competició: la flexió de cames, l'aixecament de banca i el pes mort. Tot i profunditzar intensament en aquest tema, també es va dur a terme un anàlisi de la influència de la intensitat, el nombre de repeticions i sèries, descans, freqüència d'entrenament, velocitat i velocitat d'execució. Totes les variables van ser comparades amb l'entrenament que busca la hipertròfia muscular, el culturisme. La literatura científica i els diferents entrenadors analitzats van arribar a la conclusió de que la flexió de cames amb barra baixa, el press de banca amb arqueig lumbar i el pes mort convencional eren les millors opcions per a treballar el powerlifting. A més a més, la intensitat de treball ha de ser amb càrregues submàximes o màximes, nombre de repeticions baix, descans ampli, la freqüència d'entrenament setmanal ha de ser d’entre quatre i cinc dies i la cadència, controlada en la fase excèntrica i explosiva en la concèntrica. Per posar en pràctica tot el que s'ha analitzat, es conclou el treball amb una planificació per a una competició d’una durada de sis mesos.