L’abandonament de la pràctica del futbol i el descens de la participació en activitats esportives han estat demostrats en els últims anys. Un dels motius ha estat el burnout, que ja comença a aparèixer en edats molt joves. La satisfacció de les necessitats psicològiques bàsiques (autonomia, competència i relació) ajuda en la persistència de la pràctica esportiva així com en disminuir els nivells de burnout. L’objectiu d’aquest treball és veure el impacte que tenen els diferents grups de tasques en les necessitats psicològiques bàsiques. En aquest estudi s’ha analitzat el cas d’un equip aleví format per 10 jugadors. S’ha creat una eina de valoració per tal de valorar quin impacte té cada tasca sobre les necessitats de cada jugador. També s’ha realitzat enquestes als jugadors i entrenador per veure la seva percepció sobre aquesta influència. Els resultats del treball mostren que les diferents tasques poden aportar més o menys satisfacció d’algunes necessitats. Podem destacar que els automatismes i els circuits tècnics són les tasques on menys autonomia i relació es genera als jugadors, els rondos i possessions les que generen més competència mentre que els jocs i els rondos les que més relació aporten. També, després d’analitzar el grup, es realitzen algunes recomanacions a l’equip, com reduir la realització de jocs, automatismes i circuits per fomentar la realització de possessions i partits reduïts. Així doncs, per aconseguir una major satisfacció de les necessitats psicològiques bàsiques de l’esportista, caldria també, tenir en compte el tipus de tasques seleccionades a l’hora de planificar les sessions d’entrenament.