L’objectiu del primer estudi és conèixer si la proposta de Manuel Lapuente Sagarra de tractament de dades d’esprints de 100m i 30m, enregistrades amb tecnologia GPS STATSports®, per aconseguir el perfil Velocitat – Temps (V-T) té una bona correlació amb la proposta de Pierre Samozino en esprints de 100m. La mostra està composada per 28 participants en la prova dels 100m i 32 en la prova dels 30m, sent tota la mostra alumnes de CAFE de l’INEFC – Lleida. Enregistrades totes les proves, les dades s’exporten a Microsoft Excel® per realitzar els tractaments de; velocitat, V(f); acceleració, A(f); i distància, D(f). Tenint aquests càlculs realitzats, es busquen les pendents d’Acceleració – Velocitat (Sav); pendent A – V amb els valors filtrats amb la proposta de Lapuente [Sav max]; pendent A – V amb els valors filtrats amb la proposta de Lapuente però considerant acceleració teòrica 0 quan s’assoleix la velocitat màxima i velocitat teòrica 0 quan l’acceleració és màxima [Sav max0]; i pendent A – V amb els valors filtrats amb la proposta de Samozino [Sav(t)] de cada subjecte. Obtenint aquests valors es cerca la pendent Força – Velocitat (Sfv) de cadascun dels participants i es realitza la correlació de pearson de cada Sav amb la Sfv. Els resultats amb millor correlació es troben amb el mètode de Sav max0 tant en esprints de 100m com en els de 30m, en canvi, en el mètode de Sav max només es considera que té correlació acceptable en esprints de 100m. Per tant, es conclou que la proposta de tractament de dades pot ser de gran utilitat per a la quantificació i observació de rendiment dels esportistes. En el segon estudi l’objectiu és investigar si hi ha diferències de la velocitat màxima (Vmax), distància s’assoliment de la Vmax (DVm) i temps necessari d’assoliment de la Vmax (TVm) en funció de l’historial esportiu (HiEs) i de diferents distàncies a recórrer en esprint, de 100m i de 30m, a partir de les dades recollides amb tecnologia GPS STATSports®. La mostra està composada per 28 participants en la prova dels 100m i 32 en la prova dels 30m, sent tota la mostra alumnes de CAFE de l’INEFC – Lleida. Segons els resultats obtinguts en la prova dels 100m s’observa que hi ha similitud entre el grup d’Entrenats i No Entrenats en relació a DVm i TVm, mentre que el grup dels Altament Entrenats hi ha una diferència de quasi 10m més per assolir la Vmax respecte la mitja dels altres dos grups, tot i així hi ha una similitud de la Vmax amb el grup dels Entrenats. Per altra banda, els resultats de la prova de l’esprint de 30m hi ha molta similitud entre les tres variables. Passant a la segona classificació, provinents d’esports col·lectius i provinents d’esports individuals, els resultats de l’esprint de 100m mostren una mitjana superior en quan a l’assoliment de la Vmax els que provenen d’esports individuals, però tan en DVm com en TVm els participants amb HiEs de caràcter col·lectiu mostren millors resultats. En l’últim anàlisi, l’esprint de 30m, s’observa una gran similitud en quan a la Vmax assolida i diferència entre les variables de DVm i TVm sent els subjectes d’esports col·lectius els que ofereixen millors resultats. Tot i aquest anàlisi, s’ha de posar en valor que els resultats surten alterats per la diferència de nombre de les categories, per tant no es pot concloure que aquest anàlisi sigui correcte per extreure afirmacions, seria necessari repetir l’estudi amb una mostra més homogènia en quan a nombre de participants de cada classificació. Per finalitzar es pot dir però que el sistema GPS pot ser una molt bona eina per entrenadors i esportistes com a mesurador objectiu de rendiment intra-subjecte i intra-grup. El tercer estudi té com a objectiu analitzar la evolució de la velocitat en esprints de 30m i comparar resultats entre esportistes provinents d’esports individuals i col·lectius a partir de dues variables: la disminució de l’acceleració en esprint (DAE) i l’Increment de la velocitat en esprint (IVE) dels primers 2.5”. La mostra està composada per 32 participants, sent tots alumnes de CAFE de l’INEFC – Lleida. Es realitza la distribució de grups per a fer l’anàlisi, sent 23 subjectes provinents d’esports col·lectius i 9 d’esports individuals. Els resultats de l’anàlisi de la gràfica IVE determinen que els subjectes provinents d’esports individuals tenen una millor resposta en l’interval 0.1” però, els d’esports col·lectius a mesura que avança el temps obtenen una millor resposta. En canvi, les dades obtingudes en la gràfica DAE no es consideren molt concloents, ja que els resultats són irregulars i no es pot definir una tendència clara. Es deixa constància que la manca de diferència entre un grup i l’altre en quan a resultats pot ser condicionada per la diferència de mostra, sent necessari repetir aquest estudi amb una mostra més homogènia en quan a nombre de participants per cada grup. L’objectiu del quart estudi és oferir una eina per a detectar el canvi de direcció voluntari a partir de la geolocalització que aporta el sistema GPS (STATSports®) en latituds (Lat) i longituds (Lon). La mostra està composada per més de 40 alumnes de CAFE de l’INEFC – Lleida. Van realitzar el test del v-cut tots els subjectes i es va realitzar el tractament de dades amb tots ells per comprovar, en una gràfica de dispersió individualment, que es detectava en tots els casos el canvi de direcció del test. Les fórmules per dissenyar el tractament es basen en la funció de condició de Microsoft Excel® “fx = SI”, determinant primer si la direcció de les Lat són Est (E) o Oest (O) respecte l’interval anterior i si la direcció de les Lon són Nord (N) o Sud (S). Tenint aquest primer tractament es realitza una altra condició per determinar si hi ha canvi, o no, respecte l’interval anterior en Lat i Lon per separat. Per acabar, es genera la última condició per determinar quan hi ha un canvi de direcció, tan en latitud com en longitud. Fet el procés s’activa la funció “filtre” de Microsoft Excel®, ocultant els moments que no es genera cap canvi de direcció i realitzant una gràfica de dispersió es podrà detectar quins són els canvis de direcció que ha generat el subjecte en concret. Es conclou que aquest tractament de dades és útil per detectar el canvi de direcció d’un subjecte ja que en el test v-cut, test que es coneix la trajectòria que ha de realitzar el subjecte, detecta els canvis on estan situades les zones establertes. Seria interessant aplicar aquest tractament a tasques específiques, o partits, on la trajectòria no estigui pre-establerta i comprovar si pot ser pràctic pels entrenadors fer ús d’aquesta eina.