L'objectiu del treball va ser avaluar els efectes de l’entrenament tradicional i l’entrenament amb sobrecàrrega excèntrica aplicat unilateralment i bilateralment. La intervenció va ser realitzada a dotze jugadors de bàsquet professionals amb una edat compresa entre el 18 i 28 anys. Van ser organitzats aleatòriament en tres grups: Un realitzava squat amb pes tradicional (GC, grup control), un altre que realitzava squat amb sobrecarrega excèntrica (GE2, grup experimental 1) i l'últim que realitzava exercicis funcionals gràcies a la utilització d'una politja cònica. El número de sèries va ser incrementat a mesura que es completaven sessions d'entrenament fins a completar les sis setmanes d'intervenció. Els resultats després de la intervenció van ser més favorables pel grup experimental 1 (GE1), millorant pràcticament totes les proves funcionals: CMJ, V-Cut i 30 metres sprint. El segon grup que va mostrar més millores va ser el grup experimental 2 (GE2) sobretot en el text V-Cut i 30 metres sprint. Per finalitzar, El grup control (GC) va ser el grup que menys va millorar en les diferents proves funcionals.