i conèixer la seva resposta a pertorbacions com la gestió forestal o els canvis en el clima. L'objectiu principal d'aquesta tesi va ser descriure l'efecte de dos factors en les comunitats fúngiques de sòls forestals: la gestió forestal (concretament les aclarides) i el clima. A més, hem desenvolupat un mètode per analitzar la diversitat i composició d'espores de fongs a l'aire, així com els seus canvis en el temps i en l’espai. Aquesta tesi doctoral es va realitzar sobre un dispositiu experimental consistent en 28 parcel·les forestals localitzades en el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet i dominades per Pinus pinaster de 60 anys, on es van aplicar aclarides de diverses intensitats. Mitjançant l'ús de diverses tècniques moleculars com la PCR en temps real (qPCR), seqüenciació massiva d'ADN (PacBio RS II, Illumina MiSeq) i l'extracció d'ergosterol, hem descrit les dinàmiques de biomassa i composició fúngica d'aquests sòls forestals, així com de la comunitat aèria (espores). Les dades obtingudes s'han analitzat en un gradient d'humitat i temperatura del sòl, així com també en les aclarides realitzades l’any 2009. Pel que fa a la part metodològica d'aquesta tesi, observem com liofilitzant els sòls es va recuperar el màxim d'ADN i es va evitar el creixement de floridures. Un cop establert el millor tractament d'assecat, es va observar com la sequera d'estiu afectava negativament la biomassa fúngica del sòl i causava importants canvis funcionals i estructurals en les comunitats de fongs. Entre les espècies més resistents a la sequera figuraven els fongs ectomicorízics, probablement per la seva relació simbiòtica amb arbres hoste. Els màxims valors de biomassa fúngica en sòl es van observar a la tardor, coincidint amb majors abundàncies de fongs ectomicorízics, molt probablement a causa d'una redistribució del carboni al sòl per part de la planta hoste. D'altra banda, la majoria de fongs sapròfits es van veure afavorits sota condicions d’alta humitat i baixes temperatures al sòl. A diferència dels factors climàtics, les aclarides realitzades l’any 2009 no van afectar a la composició de fongs als sòls, possiblement degut a que es va deixat un nombre d’arbres suficients per mantenir la comunitat. Finalment, les comunitats d'espores en l'aire variaven a escala espaial però sobretot a escala temporal. Les variacions temporals d'aquesta comunitat es veien condicionades en gran part per la fenologia de la comunitat de bolets. Moltes espècies que produïen cossos fructífers van poder ser detectades a les trampes d'espores, i per tant aquesta tècnica es podria utilitzar per detectar l'emergència de bolets. En base a aquests resultats es pot concloure que 1.- La liofilització és el mètode d'assecat que millor preserva l'ADN de fongs específics i evita el creixement de floridures. 2.- El cicle anual de certes espècies de fongs es pot veure modificat en un context de canvi climàtic, amb menor biomassa fúngica a l'estiu però major biomassa durant l’hivern i primavera. 3.- Les condicions climàtiques afecten les comunitats de fongs segons els seus trets funcionals, essent els fongs ectomicorrízics els que suporten millor les condicions de sequera estiuenca. 4.- Increments d'humitat afavoreixen la proliferació de sapròfits i fongs degradadors de miceli. 5.- Les aclarides no afecten de manera significativa les poblacions de fongs del sòl si es deixen en peu el nombre suficient d'arbres. 6.- Mitjançant l'ús de tècniques moleculars i trampes d'espores, és possible estudiar la comunitat d'espores a l'aire, essent aquesta altament afectada per la fenologia dels cossos fructífers de fongs i mostrant variabilitat espaial i temporal.