Cubero Márquez, Miguel Angel. (2017) . Incidencia y análisis de la problemática de organismos productores de aflatoxinas y presencia de compuestos con capacidad bioactiva en melocotón cultivado y transformado de Lleida. Universitat de Lleida. http://hdl.handle.net/10803/418812.

Aquest treball busca estudiar el préssec produit a la zona de Lleida. A la present tesis doctoral s’ha caracteritzat el préssec cultivat i transformat a la zona de Lleida en lo relatiu al seu contingut en compostos volàtils i fenòlics, a mes de la presencia de micotoxines i els punts de partida per a la definició d’estrategies per a la seva mitigació. Per això, s’ha treballat a la caracterització dels compostos volàtils de 17 varietats de préssec, pavia, nectarina i paraguià (préssec pla). S’han detectat 22 compostos volàtils als mateixos, essent les pavies les mes riques en compostos de la familia de les lactones, essent el valor mes alt d’aquests compostos el trobat en Baby Gold GC58 per a la gamma-Decalactona de 0,152 ± 0,018 ppm. En 12 de les varietats seleccionades, s’ha estudiat la concentració de compostos fenòlics pressent a les fraccions de llavor, ós, polpa i pell, i entre diversos estats fenològics com la flor. S’ha aconseguit trobar diferencies significatives entre les diferents families de préssec, pavia, nectarina i paraguaià (préssec pla) i comprobar que la fracció pell es la més rica en compostos polifenòlics, encara que es en estadi de flor quan es troben els valors mes alts de compostos polifenòlics, arribant a valors en en flor de Nectarina Big Top de 9378,60 ± 1656,76 ppm de polifenols totals quantificats a l’estudi front a valors de 5449,66 ± 1387,96 ppm en pell de la varietat Summer Lady, per exemple. A més, s’ha demostrat l’incidència de micotoxines, particularment aflatoxines, en les fruites estudiades i s’han investigat els origens de la mateixa. S’ha investigat la micobiota pressent al préssec, essent la mateixa Aspergillus flavus i Aspergillus parasiticus (sección Flavi) , i Penicillium spp., Alternaria spp., Eurotium spp., Aspergillus sección Nigri, Monilinia spp., Cladosporium spp., Rhizopus spp. i Fusarium spp. En aquesta microbiota, les especies productores d’aflatoxina (Aspergillus flavus y Aspergillus parasiticus (sección Flavi)) han sigut aïllades i estudiat el seu comportament en medis de cultiu estándar (PDA i DRB) així com en 2 medis de cultiu en base préssec desenvolupats especificament per a la present tesis. S’ha aconseguit determinar que la temperatura òptima de producción d’aflatoxina es trova en el marge de 25 a 30ºC, i que en 48 hores es poden obtenir nivells de toxina que poden ocasionar el problema detectat. S’ha plantejat una hipótesis segons la qual el moment mes probable d’infecció seria l’estat fenològic de flor.