a Lleida (Catalunya, nord-est d'Espanya). Fusarium spp. va infectar la majoria de grans de panís d'ambdós tipus, el que va originar que es donés contaminació per fumonisines en les dues varietats de panís en tots els anys d'estudi, tot i que la proporció de grans contaminats va ser substancialment més gran en el panís M37W. El panís collit cada any també va servir com a matèria primera per elaborar pinsos a base de panís i productes derivats del panís. Els pollastres alimentats amb la dieta HC van tenir paràmetres de productivitat i salut similars als pollastres alimentats amb les dietes M37W i comercial (amb pigments), i també van desenvolupar una pigmentació similar als pollastres alimentats amb la dieta comercial (amb pigments). Els carotenoides provitamina A del panís HC van ser biodisponibles, almenys en la mateixa mesura que en els additius sintètics i naturals, i van contribuir als nivells de retinol hepàtic en pollastres. La carn obtinguda a partir de pollastres alimentats amb la dieta HC va tenir una bona qualitat i vida útil sensorial, així com una pigmentació groga-ataronjada de llarga durada. Finalment, els purés elaborats amb panís HC han demostrat no només conservar el contingut inicial de carotenoides, sinó també augmentar-lo a causa de l'extracció de carotenoides de la matriu alimentària.