Cruz González, Sara. (2015) . Availability of metal ions and ZnO nanoparticles in aqueous media. Universitat de Lleida. L.1454-2015 ; http://hdl.handle.net/10803/314762.

La presència de determinats metalls, ja sigui en forma del metall lliure, formant complexos amb lligands o en forma de nanopartícules metàl•liques té efectes negatius en el medi ambient. Per aquest motiu, l’estudi de la disponibilitat de metalls és important per determinar el seu impacte mediambiental. En aquest treball s'ha estudiat un sistema i una tècnica per a la mesura de la disponibilitat. El sistema té la particularitat de contenir, en dispersió, nanopartícules d’òxids metàl•lics. Una primera part de l’estudi s’enfoca a la caracterització físic-química de dispersions sintètiques de nanopartícules. Aquesta part estudia l’efecte que tenen les condicions del medi (pH, salinitat, contingut de matèria orgànica, etc.) en el comportament de les nanopartícules. S'han determinat processos com són l’agregació, solubilització i sedimentació, en funció de les condicions del medi. Tots aquests processos juguen un paper molt important en el destí de les nanopartícules en el medi ambient i en la seva toxicitat. La segona part d’aquesta tesi es centra en l’aplicació de la tècnica analítica DGT (Diffusive Gradient in Thin films) per la mesura de fluxos de metall disponibles en solucions aquoses. En el present treball, s’ha determinat la solubilitat de nanopartícules en dispersions aquoses. Per altra banda s'ha estudiat la tècnica DGT des d’un punt de vista físic-químic. Les contribucions dels fluxos de complexos s’avaluen amb un paràmetre que té en compte les constants de dissociació dels complexos així com la seva difusió. S'han estudiat les acumulacions de metalls que en solució tenen com especies dominants complexos carregats elèctricament. Si aquesta càrrega és negativa, l’acumulació disminueix en baixar la força iònica i a l’inrevés en el cas contrari. Aquest fenomen s’explica per la repulsió electrostàtica entre la càrrega negativa del disc de resina i el complex quan aquest és parcialment làbil. En conclusió, la resina sembla jugar un paper més actiu del que es pensava en l’acumulació de metalls en DGT.