contravenen, en general, els que conformen l’eix vertebral d’aquesta ètica i, per tant, dur a terme accions conjuntes podria suposar greus contradiccions morals que deslegitimarien les polítiques públiques de cooperació. En aquest treball, ens hem proposat demostrar que les contraparts empresarials idònies dels organismes públics de la cooperació, particularment a nivell subestatal, són les iniciatives socioempresarials que formen part del sector de l’economia social i solidària. A través de la nostra anàlisi documental i del nostre treball empíric, hem detectat que aquestes empreses són actors de desenvolupament local i que tenen una sèrie de trets característics en comú amb la Cooperació Descentralitzada: la centralitat de l’ètica, visions del desenvolupament afins i el treball amb sectors i col•lectius similars. Endemés, hem constatat que existeixen possibilitats reals d’aprofitament de sinergies del treball per part d’ambdós sectors. Així doncs, la Cooperació Descentralitzada pot convertir-se en paladí d’una nova forma de cooperació més coherent incardinant l’economia social i solidària al seu si ja que és la contrapart empresarial consubstancial a les genuïnes polítiques de cooperació i desenvolupament. Aquest entroncament provocarà que la política de cooperació guanyi legitimitat social i que les seves accions tinguin més possibilitats de reeixir; dos imperatius morals, tractant-se d’un àmbit on les persones són el seu objectiu últim i alhora són el seu principal recurs.