amb la hipòxia, l’apoptosi i l’adaptació a la radioteràpia mitjançant la Immunohistoquímica i els Arrays matricials de teixit en CE primaris i recidives post radioteràpia. Les recidives presenten valors més elevats de p53, HIF-1α, FLIP, Ki67, p50, c-REL, Rel B i β-catenina. La hipòxia activa tant la via NF-κB canònica com l’alternativa i tant la cinasa IKKα com IKKβ són necessàries per l’acumulació de RelA (p65) i p100, mentre que el processament de p52 depèn de IKKα. La hipòxia també indueix l’expressió nuclear de HIF-1α, FLIP, β-catenina i l’augment de l’activitat de via NF-κB, en canvi això no s’observa quan la línia cel•lular Ishikawa es sotmet a radiació. Per la seva banda, ANXA2 juga un paper en promoure el procés de metàstasi en el EC i és un marcador predictiu de recidiva també en els EC de risc baix-intermedi. La classificació histològica del EC pot ser difícil en alguns carcinomes d’alt grau o mixtes. Per aquest motiu també hem determinat una firma de 9 biomarcadors que ajuda a predir el tipus histològic en el EC.