traslladades al terreny audiovisual, sobretot el cinema, des de les seves arrels en els principis del segle XX fins al que es coneix com la postmodernitat. Les teories sobre la realitat des dels presocràtics i Plató i Aristòtil, passant pels il·lustrats i els romàntics i fins al naixement de la ciutat moderna, s’apliquen a la manera en què pioners com Lang, Eisenstein o Welles van inventar el cinema com avui el contemplem, sota noms de les darreres dècades com Godard o Isabel Coixet. Un viatge diacrònic per entendre la naturalesa del símbol audiovisual i la seva actualitat.