els tipus d'aparellament A1 i A2 mostrant la possibilitat d'aparellament. Els haplotips mitocondrials van indicar la presència de tipus Ia, associat als llinatges clonals US-7 i US-8. Posteriorment, mitjançant la utilització de marcadors SSR es van identificar 12 genotips, entre els quals es troba Blue 13 i les seves variants. L'espectre de virulència va mostrar 17 varietats fisiològiques entre les quals es trobaven aïllats complexos amb 11 gens de virulència. Sobre aquests aïllats complexos es va avaluar a l'acció de 4 fungicides amb diferents matèries actives, sent la Ciazofamida la que va controlar als mateixos. Finalment, dos aïllats agressius es van inocular en espècies silvestres, per identificar fonts de resistència. El programa de millora va permetre seleccionar 33 clons de 2n any amb caràcters agronòmics desitjables i resistents a resistents a P. infestans.