en tractament amb antiagregants plaquetaris ha generat controvèrsia, perquè en limitar la possibilitat d'una anestèsia regional, es tendeix a demorar la intervenció per evitar el risc d'una anestèsia general . En aquest treball demostrem que el balanç entre el risc de demorar la intervenció fins corregir l' estat de antiagregació respecte al benefici d'un tractament quirúrgic precoç es decanta cap a aquesta segona opció, ja que no presenta major incidència ni gravetat de complicacions i obté menor mortalitat. Un altre resultat significatiu és la baixa concordança entre l'estat de antiagregació objectiu i l'esperat segons els antecedents farmacològics .