de la influència de la matriu alimentària (aigua, llet i llet de soja) i del processat (pulsos elèctrics d’alta intensitat de camp [HIPEF], altes pressions hidrostàtiques [HPP] i tractament tèrmic [TT]) sobre la bioaccessibilitat d’aquests compostos. La digestió gàstrica va millorar la concentració d’alguns dels constituents bioactius, com els compostos fenòlics i les isoflavones. No obstant, es van observar pèrdues significatives en tots els components bioactius analitzats durant la digestió intestinal. Els compostos bioactius hidròfils van ser més bioaccessibles en les matrius que contenien aigua i llet de soja, mentre que la matriu de llet va millorar la bioaccessibilitat dels compostos lipòfils. Les tecnologies no tèrmiques (HIPEF i HPP) van ser més efectives que el TT per preservar la concentració i la bioaccessibilitat de la majoria dels compostos bioactius analitzats. Els resultats han demostrat que la bioaccessibilitat dels constituents bioactius de les begudes va ser modulada tant per la matriu alimentària com pel processat.