Show simple item record

dc.contributorCots Caimons, Josep Maria
dc.contributorUniversitat de Lleida. Departament d'Anglès i Lingüística
dc.creatorGallego Balsà, Lídia
dc.date.accessioned2018-06-15T07:07:49Z
dc.date.available2018-06-15T07:07:49Z
dc.date.issued2014-07-02
dc.identifierL.852-2014
dc.identifierhttp://hdl.handle.net/10803/146283
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10459.1/64126
dc.descriptionLa internacionalització la universitat ha generat un increment de la comunicació intercultural entre els estudiants i el personal acadèmic i administratiu. En universitats públiques com la Universitat de Lleida (UdL), situada en el territori bilingüe de Catalunya, la introducció de polítiques multilingües és una qüestió delicada. En les seves polítiques lingüístiques i d’internacionalització, la UdL té com a objectiu la conciliació de la nova realitat multilingüe i la demanda de linguas francas com el castellà o l’anglès, amb els esforços per normalitzar la llengua catalana, i d’aquesta manera, revertir el procés de substitució lingüística pel castellà, la llengua majoritària. Aquest procés no està exempt de tensions i ambigüitats, les quals són l’objecte d’estudi d’aquesta tesi doctoral. Les dades van ser recollides mitjançant una metodologia etnogràfica durant el curs acadèmic 2010-2011 a la UdL. Els participants van ser estudiants internacionals, els seus professors de català i castellà, professors de les seves facultats i personal administratiu responsable universitat de la seva acollida. L’anàlisi es va dur a terme des d’una perspectiva d’anàlisi del discurs mitjançant la noció d’stance (posicionament) (Du Bois, 2007; Jaffe, 2009), amb l’objectiu d’investigar com els estudiants internacionals i el personal de la UdL es posicionen envers la distribució dels recursos lingüístics pel que fa (1) a la construcció de la identitat de la universitat i de l’entorn sociocultural i (2) al desenvolupament de la competència lingüística en català. L’anàlisi demostra que la UdL es construeix com a una institució monolingüe en un context bilingüe, atribuint un gran valor simbòlic al català dins i animant als estudiants internacionals a afiliar-se a amb aquesta llengua. Davant d’aquest posicionament, els estudiants internacionals articulen sentiments de decepció en veure perillar les seves expectatives inicials d’aprendre castellà, una llengua representa un més gran capital simbòlic en el món global. Els estudiants, juntament amb algunes veus del personal docent i administratiu, desafien la posició institucional i reclamen un sistema més flexible que els permeti afiliar-se amb campanya el procés de revitalització del català i, a l’hora, beneficiar-se del coneixement i l’ús del castellà i de l’anglès com a llengües de comunicació internacional. L’estudi suggereix que pràctiques com el translanguaging (Li i Zhu, 2013; Blackledge i Creese, 2010; García, 2009) poden ser més sostenibles en una universitat situada en un territori bilingüe que pretén conciliar la seva responsabilitat de contribuir a la revitalització del català amb la seva aspiració a competir en el mercat universitari global.
dc.descriptionThe internationalisation of higher education (HE) has generated an increase in cross-cultural communication among students, academic and administrative staff. In such public universities as the University of Lleida (UdL), in the bilingual territory of Catalonia, the introduction of multilingual policies is a highly sensitive issue. Through its language and internationalisation policies, the UdL aims to reconcile the new multilingual reality and the demand for lingua francas, such as Spanish or English, with the efforts to revitalise the Catalan language, thereby contributing to reversing the language shift towards Spanish, the majority language. This process is not free from tensions and ambiguities, which this thesis seeks to investigate. The data were ethnographically collected during the academic year 2010-2011 at the UdL. The participants were incoming international mobility students, their language instructors and content-subject lecturers, and the administrative staff responsible for their welfare at the university. The analysis was undertaken from a discourse analytical perspective using the notion of ‘stance’ (Du Bois, 2007; Jaffe, 2009) as the main analytical notion and it explores how students and staff position themselves towards the distribution of linguistic resources (1) to construct the identity of the university and (2) to develop competence in Catalan. The analysis reveals that the UdL constructs itself as a monolingual institution in a bilingual context by ascribing great symbolic value to Catalan in the local community and encouraging students to affiliate with it. Given this stance, the international students articulate feelings of disappointment as they see their original expectations of learning Spanish, a language of much greater economic power in the global world, are compromised. The students, together with some voices from the teaching and administrative staff, challenge the institutional stance and claim for a more flexible system that enables them to affiliate with the campaign to revitalise Catalan and at the same time benefit from knowing and using Spanish and English as languages for intercultural communication. The study suggests that practices such as ‘translanguaging’ (Li and Zhu, 2013; Blackledge and Creese, 2010; García, 2009) may be more sustainable in a university located in a bilingual territory that aims to reconcile its responsibility to contribute to the revitalisation of Catalan with its aspiration to compete in the global educational market.
dc.descriptionLa internacionalización universitaria ha generado un incremento de la comunicación intercultural entre los estudiantes y el personal académico y administrativo. En universidades públicas como la Universidad de Lleida (UdL), situada en el territorio bilingüe de Catalunya, la introducción de políticas multilingües representa una cuestión delicada. A través de su política lingüística y de internalización, la UdL presenta como objetivo conciliar esta nueva realidad multilingüe y la demanda de lenguas francas para la continuación intercultural, como el español o el inglés, junto con el esfuerzo de dinamizar la lengua catalana y contribuir a la inversión del proceso de substitución lingüística al castellano, la lengua mayoritaria. Este proceso no está exento de tensiones y ambigüedades, las cuales esta tesis pretende investigar. Los datos fueron recogidos etnográficamente durante el curso académico 2010-2011 en la UdL. Los participantes fueron estudiantes internacionales de movilidad entrantes, sus profesores de idiomas, los profesores de la facultad y el personal administrativo responsable de su bienestar en la universidad. El análisis se llevó a cabo desde la perspectiva del análisis del discurso mediante la noción de “stance” (posicionamiento) (Du Bois, 2007, Jaffe, 2009) con el objetivo de investigar como los estudiantes internacionales y del personal de la UdL se posicionan respecto a la distribución de los recursos lingüísticos para (1) el proyecto de construcción de l identidad de la universidad y del entorno sociocultural y (2) el desarrollo de la competencia lingüística en catalán.El análisis demuestra que la UdL se construye como una institución monolingüe en un contexto bilingüe atribuyendo un gran valor simbólico al catalán dentro de la comunidad local y animando a los estudiantes internacionales a afiliarse a esta lengua. Delante de este posicionamiento, los estudiantes internacionales articulan sentimiento de decepción al ver peligrar sus expectativas iniciales de aprender español, una lengua de mayor poder económico en el mundo global. Los estudiantes, junto con algunas voces del personal docente y administrativo, desafían la posición institucional y reclaman un sistema más flexible que les permita afiliarse con la campaña de revitalización del catalán y, a su vez, beneficiarse del conocimiento y el uso del castellano y del inglés como lenguas de comunicación intercultural. El estudio sugiere que prácticas como el translanguaging (Li y Zhu, 2013; Blackledge y Creese, 2010; García, 2009) pueden ser más sostenibles en una universidad situada en un territorio bilingüe que pretende conciliar la responsabilidad de contribuir a la revitalización del catalán con su aspiración a competir en el mercado universitario global.
dc.formatapplication/pdf
dc.format347 p.
dc.languageeng
dc.publisherUniversitat de Lleida
dc.rightsL'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
dc.rightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess
dc.sourceTDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subjectInternacionalització
dc.subjectPolítica lingüítica
dc.subjectMultilingüisme
dc.subjectInternacionalización
dc.subjectPolítica lingüística
dc.subjectMultilingüisme
dc.subjectInternationalisation
dc.subjectLanguage policy
dc.subjectMultilingualism
dc.subjectLingüística General
dc.subject81
dc.titleLanguage policy and internationalisation: The experience of international students at a Catalan university
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion


Files in this item

FilesSizeFormatView

There are no files associated with this item.

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record