Emisiones de gases de efecto invernadero y protección del carbono orgánico del suelo en secanos Mediterráneos: efectos del laboreo y de la estrategia de fertilización
Loading...
Access the documents
Date
2013-12-17
Authors
Plaza Bonilla, Daniel
Other authors
Cantero-Martínez, Carlos
Álvaro-Fuentes, Jorge
Universitat de Lleida. Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal
Impact
Export
Share
Journal Title
Journal ISSN
Volume Title
Abstract
L’objectiu principal d’aquest estudi fou la quantificació de l’efecte de diferents tipus de conreu
del sòl i tipus i dosis de fertilització nitrogenada sobre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle
(CH4, CO2 i N2O) del sòl a l’atmosfera i l’agregació del sòl com a mecanisme de protecció del
carboni orgànic en agroecosistemes de secà semiàrid Mediterranis. Per tal d’assolir aquest
objectiu es varen plantejar cinc camps experimentals on s’hi comparaven sistemes de conreu
(sembra directa i conreu intensiu) i tipus (minerals i orgànics) i dosis de fertilitzants nitrogenats,
localitzats al centre i l’est de la vall de l’Ebre. A Agramunt (Lleida, establert l’any 1996) i
Senés de Alcubierre (Huesca, establert l’any 2010) s’hi van quantificar les emissions de CO2,
CH4 i N2O al llarg de dos i tres anys, respectivament, els estocs de C i N orgànics del sòl i el
rendiment de collita i es va calcular l’emissió d’equivalents de CO2 per kg de gra produït.
Alhora, a Agramunt es va determinar la proporció de macroagregats i microagregats estables a
l’aigua i la concentració de C d’ambdós així com la d’altres fraccions del sòl. D’altra banda, en
un altre experiment a Agramunt es va establir una cronoseqüència de sembra directa de cinc
fases amb 0, 1, 4, 11 i 20 anys, en les que es va determinar la distribució d’agregats estables a
l’aigua i tamisats en sec i la seva concentració de C orgànic. A St. Martí Sesgueioles
(Barcelona, establert l’any 2007) s’hi van comparar dosis creixents de fertilitzant mineral en un
maneig del sòl en sembra directa. A Conill (Barcelona, establert l’any 2008) es va estudiar
l’aplicació de purí porcí a dos dosis de N, gallinassa i un tractament control també sota sembra
directa. En ambdós experiments es va realitzar un seguiment de la dinàmica temporal de
l’agregació del sòl, la protecció del carboni en els agregats i el carboni de la biomassa
microbiana durant dos campanyes de cultiu. Finalment, es va realitzar una incubació de
macroagregats per a observar l’impacte del tipus de conreu i del tipus de fertilització (mineral i
orgànica amb purí porcí) sobre la producció de CH4, CO2 i N2O.
En general, els sistemes de conreu i el maneig de la fertilització nitrogenada van afectar les
emissions de gasos d’efecte hivernacle del sòl a l’atmosfera i, en el cas del conreu,
l’estabilització física del carboni orgànic del sòl. Així, per als sistemes de conreu, en
l’experiment de curt termini, sota sembra directa es van generar unes majors emissions de N2O i
CO2 i una menor oxidació del CH4 que en conreu intensiu. No obstant, al comparar-los a llarg
termini, ambdós sistemes de conreu van presentar la mateixa emissió de N2O i la oxidació del
CH4 va ser major en sembra directa, fets que també es van observar a l’incubar els
macroagregats. Alhora, a l’augmentar el nombre d’anys sota sembra directa, el sòl va presentar
una major proporció de macroagregats estables i una major formació de microagregats
d’elevada concentració de C. Pel que fa a l’impacte de la fertilització nitrogenada sobre
l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, l’aplicació de dosis creixents de N tan orgànic com
mineral va provocar un augment de la emissió de N2O del sòl. En canvi, per a una mateixa dosi,
aquests dos tipus de fertilitzant van emetre una quantitat de N2O similar. D’altra banda, la
fertilització nitrogenada mineral no va millorar la protecció del C en els agregats del sòl mentre
que la orgànica només va promoure un lleu increment en l’estabilitat d’aquests. Als secans
semiàrids Mediterranis, la combinació de l’ús de la sembra directa i la fertilització amb dosis
mitjanes de purí porcí és una estratègia de maneig òptima ja que minimitza les emissions de
gases d’efecte hivernacle i manté la productivitat del cultiu. Alhora, ambdues pràctiques
milloren l’estabilitat dels agregats, maximitzant la quantitat de carboni orgànic segrestat i
millorant l’estat estructural del sòl.