Show simple item record

dc.contributorRomero Fabregat, Mª Paz
dc.contributorMotilva Casado, Mª José
dc.contributorUniversitat de Lleida. Departament de Tecnologia d'Aliments
dc.creatorTovar De Dios, Mª Jesús
dc.date.accessioned2018-06-15T07:07:18Z
dc.date.available2018-06-15T07:07:18Z
dc.date.issued2001-12-18
dc.identifierL-1219-2006
dc.identifier8469008404
dc.identifierhttp://www.tdx.cat/TDX-0919105-094923
dc.identifierhttp://hdl.handle.net/10803/8372
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10459.1/63876
dc.descriptionL'olivera ha sigut considerada com un cultiu de secà per ser un arbre que disposa de suficients<br/>recursos per adaptar-se satisfactòriament a les zones àrides de la conca mediterrània. No obstant, des d'un punt de vista productiu respon molt favorablement a petites aportacions d'aigua complementàries a la pluja, malgrat que els seus requeriments hídrics són elevats.<br/>Considerant que la disponibilitat d'aigua per al reg és un factor limitant en agricultura, resulta<br/>important, per una part, determinar els requeriments hídrics de l'olivera per a la correcta utilització d'aquest recurs, i per una altra, estudiar estratègies de reg tendents a disminuir els aports hídrics amb el menor impacte possible en la producció i en la qualitat de la collita.<br/>És en aquest últim punt, la qualitat de la collita i concretament la qualitat de l'oli d'oliva, en el<br/>que es centra l'objectiu general del present treball. S' ha estudiat l'efecte de l'aplicació de dos estratègies de reg, una estratègia de reg deficitari controlat (RDC) i una estratègia de reg lineal, a oliveres de la varietat Arbequina cultivades a la zona de producció amparada sota la<br/>Denominació d'Origen Protegida 'Les Garrigues' (Lleida), sobre la qualitat, composició<br/>química i avaluació organolèptica dels olis obtinguts.<br/>L'assaig de reg deficitari controlat es va realitzar en una plantació comercial d'oliveres adultes<br/>durant els anys 1996-1998, aplicant-se 4 tractaments de reg consistents en un tractament control (100% ETc), i tres tractaments deficitaris regats igual que el control, excepte des de l'inici d'enduriment de l'os (mitjans de juliol) fins a finals de setembre, en els que es va aplicar el 75%, 50% y 25% de la dosis del tractament control (tractaments RDC-75, RDC-50 i RDC-25 respectivament).<br/>A partir dels resultats obtinguts i des del punt de vista de la qualitat i composició química de<br/>l'oli, podem dir que els olis procedents de la estratègia de reg més deficitària (RDC-25) són els<br/>que difereixen significativament, agafant sempre com a referència els olis del tractament<br/>control. Els olis del tractament RDC-25 es caracteritzen per un major contingut de polifenols i en conseqüència per una major estabilitat en front l'oxidació, però amb el risc, en funció de la climatologia de l'any, en especial el règim de pluges, de presentar una excessiva intensitat de<br/>l'atribut amarg. Els olis de les estratègies RDC-50 i RDC-75, que suposen un important estalvi<br/>de l'aigua de reg, incrementen el contingut de polifenols respecte als olis del tractament control, encara que no l'estabilitat oxidativa. L'índex d'amargor en els olis d'aquestes dos estratègies és lleugerament superior que en el tractament control, fet igualment patent en els resultats del tast sensorial, on a més a més destaquen aquestos olis per una major intensitat de l'atribut fruitat i una puntuació global lleugerament superior. Com a conclusió d'aquesta part de l'estudi es pot afirmar que amb l'aplicació de les estratègies RDC-50 y RDC-75 es pot aconseguir un important estalvi de l'aigua de reg sense afectar la qualitat de l'oli i obtenir olis lleugerament més estables i més afruitats.<br/>L'assaig de reg lineal es va realitzar en una plantació comercial d'oliveres joves durant els anys 1998-1999, aplicant-se 7 tractaments basats en una variació lineal dels valors del coeficient de cultiu (Kc) (Kc= 0.25, 0.38, 0.50, 0.57, 0.64, 0.71 y 0.85, corresponents als tractaments T1 a T7<br/>respectivament).<br/>A partir dels resultats obtinguts i des del punt de vista de la qualitat i composició química de<br/>l'oli podem dir que l'aplicació de dosis creixents d'aigua de reg a oliveres joves de la varietat<br/>Arbequina en les condicions de l'assaig, encara que no afecta als paràmetres clàssics de qualitat<br/>de l'oli d'oliva, sí que té un clar efecte sobre el contingut de pigments fotosintètics de l'oli i<br/>sobre el contingut de polifenols. És en els olis corresponents als tractaments amb major aport<br/>d'aigua, T6 (Kc=0.71) i T7 (Kc=0.85), on la disminució de pigments clorofílics i carotenoids és notablement superior, així com en el contingut de polifenols, el que implica una disminució de<br/>l'estabilitat dels olis en front l'oxidació i un menor índex d'amargor. En l'extrem oposat es<br/>troben els olis dels tres tractaments menys regats, T1 (Kc=0.25), T2 (Kc=0.38) i T3 (Kc=0.50),<br/>que presenten un elevat contingut de polifenols i per tant una major resistència a l'oxidació,<br/>però amb l'inconvenient de resultar olis amargs. Sobre la base d'aquestos resultats i des del punt<br/>de vista de composició de l'oli, els tractaments més adequats semblen trobar-se en les posicions<br/>intermitges, que correspondrien als tractaments T4 (Kc=0.57) i T5 (Kc=0.64).
dc.descriptionEl olivo ha sido considerado como un cultivo de secano por ser un árbol que dispone de suficientes recursos para adaptarse satisfactoriamente a las zonas áridas de la cuenca mediterránea. Desde un punto de vista productivo, responde muy favorablemente a pequeñas aportaciones de agua complementarias a la lluvia, a pesar de que sus requerimientos hídricos son elevados.<br/>Considerando que la disponibilidad de agua para el riego es un factor limitante en agricultura,<br/>resulta importante, por una parte, determinar los requerimientos hídricos del olivo para la<br/>correcta utilización de este recurso, y por otra, estudiar estrategias de riego tendentes a<br/>disminuir los aportes hídricos con el menor impacto posible en la producción y en la calidad de la cosecha.<br/>Es en este último punto, la calidad de la cosecha y concretamente la calidad del aceite de oliva,<br/>en el que se centra el objetivo general del presente trabajo. Se ha estudiado el efecto de la<br/>aplicación de dos estrategias de riego, una estrategia de riego deficitario controlado y una<br/>estrategia de riego lineal, a olivos de la variedad Arbequina cultivados en la zona de producción amparada bajo la Denominación de Origen Protegida 'Les Garrigues' (Lleida), sobre la calidad, composición química y evaluación organoléptica de los aceites obtenidos.<br/>El ensayo de riego deficitario controlado se realizó en una plantación comercial de olivos<br/>adultos durante los años 1996-1998, aplicándose 4 tratamientos de riego consistentes en un<br/>tratamiento control (100% ETc), y tres tratamientos deficitarios regados igual que el control, excepto desde el inicio de endurecimiento del hueso (mediados de julio) hasta finales de<br/>septiembre, en los que se aplicó el 75%, 50% y 25% de la dosis del tratamiento control(tratamientos RDC-75, RDC-50 y RDC-25 respectivamente).<br/>A partir de los resultados obtenidos y desde el punto de vista de la calidad y composición<br/>química del aceite, podemos decir que los aceites procedentes de la estrategia de riego más<br/>deficitaria (RDC-25) son los que difieren significativamente, tomando siempre como referencia a los aceites del tratamiento control. Los aceites del tratamiento RDC-25 se caracterizan por un mayor contenido de polifenoles y por lo tanto una mayor estabilidad frente a la oxidación, pero<br/>con el riesgo subsiguiente, en función de la climatología del año, en especial el régimen de<br/>lluvias, de presentar una excesiva intensidad del atributo amargo. Los aceites de las estrategias<br/>RDC-50 y RDC-75, que suponen un importante ahorro del agua de riego, incrementan el<br/>contenido de polifenoles respecto a los aceites del tratamiento control, aunque no la estabilidad<br/>oxidativa. El índice de amargor en los aceites de estas dos estrategias es ligeramente superior<br/>que en el tratamiento control, hecho igualmente patente en los resultados de la cata sensorial,<br/>donde además destacan estos aceites por una mayor intensidad del atributo frutado y una<br/>puntuación global ligeramente superior. Como conclusión de esta parte del estudio, se puede<br/>afirmar que con la aplicación de las estrategias RDC-50 y RDC-75 se puede conseguir un<br/>importante ahorro del agua de riego sin afectar a la calidad del aceite y obtener aceites<br/>ligeramente más estables y más frutados.<br/>El ensayo de riego lineal se realizó en una plantación comercial de olivos jóvenes durante los<br/>años 1998-1999, aplicándose 7 tratamientos basados en una variación lineal de los valores del<br/>coeficiente de cultivo (Kc) (Kc= 0.25, 0.38, 0.50, 0.57, 0.64, 0.71 y 0.85, correspondientes a los<br/>tratamientos T1 a T7 respectivamente).<br/>A partir de los resultados obtenidos y desde el punto de vista de la calidad y composición<br/>química del aceite podemos decir que la aplicación de dosis crecientes de agua de riego a olivos<br/>jóvenes de la variedad Arbequina en las condiciones del ensayo, aunque no afecta a los<br/>parámetros clásicos de calidad del aceite de oliva, sí que tiene un claro efecto sobre el contenido<br/>de pigmentos fotosintéticos del aceite y sobre el contenido de polifenoles. Es en los aceites<br/>correspondientes a los tratamientos con mayor aporte de agua T6 (Kc=0.71) y T7 (Kc=0.85)<br/>donde la disminución de pigmentos clorofílicos y carotenoides es notablemente superior, así<br/>como en el contenido de polifenoles, lo que implica una disminución de la estabilidad de los<br/>aceites frente a la oxidación y un menor índice de amargor. En el extremo opuesto se encuentran<br/>los aceites de los tres tratamientos menos regados, T1 (Kc=0.25), T2 (Kc=0.38) y T3 (Kc=0.50),<br/>que presentan un elevado contenido de polifenoles y por lo tanto una mayor resistencia a la<br/>oxidación, pero con el inconveniente de resultar aceites amargos. Sobre la base de estos<br/>resultados y desde el punto de vista de composición del aceite,los tratamientos más adecuados parecen encontrarse en las posiciones intermedias, que corresponderían a los tratamientos T4 (Kc=0.57) y T5 (Kc=0.64).
dc.descriptionOlive tree has been regarded as a dry farmed crop since it has enough resources to adapt to the<br/>arid zones of the Mediterranean basin. From a productive point of view, it responds favourably<br/>to small additional amounts of water besides the rain, despite being its water requirements high.<br/>Taking into account that water availability is a considerable constraint in agriculture, it is<br/>important on the one hand to determine the olive tree water requirements for a correct use of<br/>this resource and on the other hand, to evaluate irrigation strategies tending to reduce water<br/>supplies without affecting production and quality.<br/>The main objective of the present work is based on the assessment of olive oil quality. The<br/>effect of two irrigation strategies has been studied: a regulated deficit irrigation strategy (RDC)and a linear irrigation strategy, in olive trees cv. Arbequina grown under the area of the<br/>Protected Denomination of Origin 'Les Garrigues' (Lleida), on the quality, chemical composition and organoleptic characteristics of the oils obtained.<br/>Regulated deficit irrigation strategy experiment was located in a commercial orchard of mature<br/>olive trees during three years (1996-1998), applying 4 irrigation treatments corresponding to a control treatment (100% ETc) and three RDC treatments, irrigated like the control but applying only the 75%, 50% and 25% of the control dose during the period ranging from the massive pit hardening (mid July) to the end of September (treatments RDC-75, RDC-50 and RDC-25<br/>respectively).<br/>From the olive oil quality point of view, it can be said that oils from the most deficitary<br/>irrigation treatment (RDC-25) are the ones which significantly differ from those of the control<br/>treatment. Oils from RDC-25 treatment are characterised by a higher level of polyphenols and<br/>consequently, by a higher oxidative stability. The bitter index of these oils is slightly higher than<br/>for the control treatment, a fact confirmed by the results of the sensorial analysis. These oils are<br/>also characterised by a higher intensity of the fruity attribute and a slightly higher overall<br/>grading. As a conclusion of this part, it can be affirmed that RDC-50 and RDC-75 strategies<br/>lead to important savings of irrigation water without affecting oil quality and oils slightly more stables and fruity are obtained.<br/>The linear irrigation experiment was located in a commercial orchard of young olive trees for<br/>two years (1998-1999), applying 7 irrigation treatments defined according to the crop<br/>coefficient (Kc) (Kc= 0.25, 0.38, 0.50, 0.57, 0.64, 0.71 and 0.85, corresponding to T1 to T7<br/>treatments respectively).<br/>From the quality point of view it can be said that the supply of increasing amounts of irrigation<br/>water to young olive trees cv. Arbequina under these trial conditions, although has no effect on<br/>the classical quality parameters of olive oil, it does have a clear effect on the photosynthetic<br/>pigments and phenolic content of the oil. In the oils from the most irrigated treatments, T6<br/>(Kc=0.71) and T7 (Kc=0.85), there is a marked decrease of chlorophyll and carotenoid pigments<br/>content as well as phenolic content, which implies a decrease on oxidative stability and a lower<br/>bitter index. On the other hand, oils from the less irrigated treatments, T1 (Kc=0.25), T2<br/>(Kc=0.38) y T3 (Kc=0.50), show a high level of phenols and consequently a higher resistance<br/>against oxidation, but with the disadvantage of being excessively bitter oils. From the quality<br/>point of view, the most suitable treatments are located in the intermediate conditions, which<br/>would correspond to T4 (Kc=0.57) and T5 (Kc=0.64) treatments.
dc.formatapplication/pdf
dc.languagespa
dc.publisherUniversitat de Lleida
dc.rightsADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.rightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess
dc.sourceTDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subjectoliva arbequina
dc.subjectestratègies de reg
dc.subjectconreu
dc.subjectTecnologia dels aliments/ Producció vegetal
dc.subject631
dc.subject633
dc.titleEstudio del efecto de la aplicación de diferentes estrategias de riego al olivo (olea europaea L.) de la variedad arbequina sobre al composoción del aceite
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion


Files in this item

FilesSizeFormatView

There are no files associated with this item.

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record