Alins Valls, Georgina. (2009) . Tècniques de maneig de pomera (Malus domestica Borkhausen) en agricultura ecològica. Universitat de Lleida. L-1712-2010 ; 9788469407264 ; http://www.tdx.cat/TDX-1202110-161250 ; http://hdl.handle.net/10803/8357.

En la darrera dècada, la superfície en <br/><br/>agricultura ecològica a Europa ha experimentat un<br/><br/>fort augment, però la producció de fruita dolça <br/><br/>encara no arriba a l'1% de la producció total<br/>degut a les dificultats tècniques que comporta. La producció de pomes en agricultura ecològica planteja tota una sèrie de reptes com l'elecció de la varietat, el control de plagues, malalties i flora arvense i l'aclarida, entre altres. El treball realitzat en aquesta tesi ha tingut com a objectiu incrementar el coneixement en varietats resistents, cobertes vegetals, control del pugó gris i aclarida amb la finalitat d'augmentar la rendibilitat de les plantacions de pomeres presents al sud d'Europa.<br/>De cara a les noves plantacions, s'han avaluat agronòmicament i sensorialment 8 varietats<br/>de poma resistents a motejat i 2 varietats poc susceptibles a aquesta malaltia durant 3<br/>anys. D'aquestes varietats, només 'Condessa', 'Dalinredcov' i 'Corail®' van assolir una<br/>producció mitjana total de 50.000 kg·ha-1 i any, però només 'Dalinredcov' va tenir més del<br/>80% de la collita amb calibre comercial. 'Condessa', 'Arianecov', 'Juliet®' i 'Topazcov' van ser les varietats menys susceptibles a cendrosa i 'Juliet® va mostrar poca susceptibilitat a pugó gris. Les varietats millor valorades pels consumidors van ser 'Arianecov', 'Dalinredcov', 'Goldrush' i 'Modì®'. Tanmateix, cap d'aquestes varietats té a la vegada una elevada productivitat, poca susceptibilitat a cendrosa i pugó gris i bona acceptació per part dels consumidors, i per tant, cap d'elles es considera òptima per al cultiu ecològic.<br/>S'ha dut a terme un assaig de cobertes vegetals en una plantació jove de pomeres per<br/>estudiar la seva influència en el creixement i la producció dels arbres així com en la<br/>presència de plagues i enemics naturals. S'han provat 3 cobertes de vegetació espontània i<br/>2 cobertes sembrades de Trifolium repens L. i Festuca arundinacea Schreber que s'han<br/>comparat respecte un sòl desherbat. Les cobertes presents durant el segon any de la<br/>plantació han disminuït el creixement dels arbres; en canvi, les cobertes implantades a<br/>partir del tercer any no han afectat el creixement. En cap cas, la producció dels arbres s'ha vist influenciada per la presència de vegetació a les cobertes. Les cobertes vegetals<br/>tampoc han afectat la presència d'enemics naturals als arbres ni a la incidència de plagues<br/>a excepció del pugó verd. La densitat poblacional del pugó verd en els arbres de les<br/>cobertes amb vegetació ha estat menor al 2004, probablement degut al menor creixement<br/>dels arbres respecte el sòl desherbat Pel que fa al maneig fitosanitari de les plantacions, i donada la importància del control del<br/>pugó gris de la pomera, s'ha realitzat un seguiment de la dinàmica poblacional del pugó<br/>durant la tardor i s'han dut a terme dos assajos, un dels quals ha consistit en modificar<br/>l'entorn mitjançant cobertes vegetals i l'altre, en impedir de la colonització de tardor a<br/>través de tractaments fitosanitaris. La presència de Plantago lanceolata L., hoste secundari<br/>del pugó gris, a les cobertes no ha afectat la densitat poblacional d'aquesta plaga a les<br/>pomeres. Pel que fa al control del pugó gris a la tardor, s'han provat dues estratègies:<br/>alteració del reconeixement de la planta hoste (defoliació, aplicació d'extracte d'all i caolí) i<br/>eliminació de les ovípares (aplicació de sabó potàssic i piretrines). Només la defoliació ha<br/>impedit la colonització de tardor i en conseqüència ha controlat la plaga durant la primavera següent. Pel que fa a la resta de tractaments, només les piretrines aplicades durant el període de presència de les ovípares ha controlat satisfactòriament les poblacions<br/>primaverals de pugó gris.<br/>La regulació de la càrrega de les pomeres és una altra dificultat del cultiu de pomeres en<br/>producció ecològica. S'ha provat un total de 10 productes entre la varietat 'Red Chief' i<br/>'Golden Smoothee®' per tal d'identificar aquells que, aplicats en floració, poden regular la<br/>càrrega de les pomeres danyant flors o dificultant la fecundació i/o quallat. No s'han<br/>observat efectes d'aclarida per l'aplicació de caolí, vinagre, oli mineral d'estiu, clorur sòdic i el clorur càlcic. El sabó potàssic i l'oli d'oliva han reduït la càrrega dels arbres, però també han provocat russeting en fruits de 'Golden Smoothee®' fet que desaconsella el seu ús en<br/>producció de pomes per a consum en fresc. Els únics productes que han provocat aclarida<br/>sense malmetre la collita han estat el permanganat potàssic i el polisulfur de calci. Una<br/>única aplicació de permanganat potàssic i polisulfur de calci durant la floració no sempre ha estat suficient per regular la càrrega i per tant cal posar a punt un protocol per a l'ús<br/>d'aquests productes com agents per a l'aclarida.<br/>Els resultats obtinguts posen de manifest la dificultat del cultiu de poma ecològica, fent<br/>necessari posar a punt noves tècniques de maneig per tal que la producció ecològica de<br/>poma sigui econòmicament viable a les zones actuals de conreu.