Pérez Hedo, Meritxell. (2010) . Hormonal regulation of the larval development of Sesamia nonagrioides.. Universitat de Lleida. L-310-2011 ; 9788469417027 ; http://www.tdx.cat/TDX-0118111-161039 ; http://hdl.handle.net/10803/8356.

Els resultats d'aquesta Tesi posen de manifest el paper del cervell en el control del desenvolupament larvari de Sesamia nonagrioides. Així, S. nonagrioides és el primer lepidòpter on s'ha trobat que es pot desenvolupar de larva a adult sense cervell. Les nostres dades mostren que les mudes depenen de l'alliberament d'ecdisteroides per les glàndules protoràciques (GPs) però poden tenir lloc sense la hormona protoracicotròpica (PTTH) del cervell.<br/>Mentre que les larves decapitades (larves sense cervell ni corpora allata, (CA)) pupen, les larves de les que s'ha privat del cervell (però s'ha mantingut el CA) sofreixen sovint varies mudes successives; la primera muda pot ser de larva o pupa segons l'edat a la que la larva ha estat privada del cervell i el fotoperíode al qual la larva s'ha desenvolupat. Moltes de les larves L6 privades del cervell un dia després de la muda van mudar a larva independentment de les condicions de fotoperíode durant el desenvolupament, de dia llarg (DL) o curt (DC), mentre que 5 dies després totes les larves desenvolupades en DL van pupar i les de la mateixa edat però desenvolupades en DC van mudar a larva. Els implants de cervell acceleren les mudes a pupa però no alteren les mudes a larva. S. nonagrioides no sembla tenir cap font alternativa als CA de hormona juvenil (HJ). Les larves decapitades no van mostrar quantitats significades de HJ mentre que les larves privades de cervell van mostrar concentracions que es poden detectar fins i tot 10 dies després de la manipulació quirúrgica, però els implants de cervell no activen els CA essent aparentment neural l'activació d'aquests factors. El cervell podria ser el responsable del manteniment de l'estat larvari per inhibició neural de la pupació; quan les larves d'edat variada van ser privades del cervell, la majoria van pupar. De manera similar, el cervell també podria ser el responsable del manteniment de la diapausa per inhibició de la pupació, conseqüentment, quan les larves van ser privades del cervell (tot mantenint o no els CA) les diferencies entre larves dipausants o no diapausants van desaparèixer.<br/>El nivell d'ecdisteroides en les larves decapitades augmentà 10 dies després de la manipulació, aproximadament el temps necessari per a pupar en aquelles larves en absència de HJ, encara que l'extracció de les GPs va impedir la muda, i això probà que la presencia de GPs és essencial per al procés de muda. Les GPs en les larves de S. nonagrioides poden funcionar sense estimulació del cervell i la PTTH pot ser alliberada per una font de fora del cap; a S. nonagrioides hem identificat la PTTH mRNA i una font alternativa en l'intestí. La qPCR confirmà que el gen de la PTTH a S. nonagrioides s'expressa molt al cervell de l'instar 6è amb un màxim al dia 5è i un mínim en la prepupa, però el nivell d'expressió de la PTTH es va detectar també en l'intestí de les larves intactes i encara més en el de las decapitades amb una expressió màxima en la prepupa.<br/>La més gran part de les larves decapitades muden a pupa sense cap senyal de desenvolupament d'adult mentre que la majoria de pupes provades de cervell sofreixen metamorfosi a adult, lo que suggereix que la transformació de pupa a adult depèn d'un factor desconegut present en les larves privades de cervell però no en les decapitades. En S. nonagrioides la HJ aplicada tòpicament no solament no va inhibir la metamorfosi de pupa a adult però la pogué haver afavorit mentre que l'aplicació d'un agonista d'ecdisteroides a les pupes no va tenir cap efecte en el desenvolupament d'adult.<br/>La ingestió per les larves de S. nonagrioides de quantitats subletals de la proteïna Cry1Ab continguda en les fulles de panís o en la dieta va produir un perllongament del seu desenvolupament acompanyat d'un augment en el nombre de mudes abans de pupar però només en les larves criades en condicions de DL, no en les criades en condicions DC. Aquests resultats són deguts a un augment del nivell de HJ en la hemolimfa de les larves no diapausants (DL) alimentades amb fulles de panís Bt o amb la proteïna Bt afegida a la dieta; pel contrari, no es va detectar el possible lleuger increment de HJ causat per la ingestió de la proteïna Bt en les larves diapausants (DC). A més, l'efecte de la proteïna Bt en la concentració d'ecdisteroides en les larves no diapausants va ser suprimir l'augment de la hormona que era necessari per la pupació i per tant va retardar la pupació en les larves tractades. Aquestes respostes poden ser considerades com un mecanisme de defensa que permet que algunes larves puguin mudar i sobreviure a la ingestió de la toxina.