Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España
Fecha de publicación
1997-12-01Otros autores/as
Araus Ortega, José Luis
Universitat de Lleida. Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal
Cita recomendada
Muñoz Odina, Mª Pilar.
(1997)
.
Adaptación y llenado del grano de cebadas de dos y seis carreras en secanos del noreste de España.
Universitat de Lleida.
L-1615-2009
;
9788469275627
;
http://www.tdx.cat/TDX-0825109-164217
;
http://hdl.handle.net/10803/8343.
Metadatos
Mostrar el registro completo del ítemL'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre<br/>d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot<br/>cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi<br/>regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la<br/>millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta<br/>espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua<br/>un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs<br/>multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-<br/>Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys<br/>(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de<br/>diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides<br/>Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de<br/>nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten<br/>indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de<br/>dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips<br/>recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades<br/>específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més<br/>favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les<br/>varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les<br/>més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de<br/>Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa<br/>d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.<br/>Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més<br/>elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir<br/>un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté<br/>relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús<br/>de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període<br/>post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions<br/>de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals.
Proyectos de investigación europeos
Colecciones
- Tesis Doctorals [1313]