Giró i Parramona, Antoni. (1996) . Segregació urbana i educació. Anàlisi de les desigualtats socioculturals dels barris de Lleida. Universitat de Lleida. S.54-1998 ; 8489727783 ; http://www.tdx.cat/TDX-0424101-161342 ; http://hdl.handle.net/10803/8213.

El qüestionament constant al que s'ha sotmès l'Estat del Benestar arreu del món, des de les diferents postures polítiques, socials i econòmiques, ha provocat una crisi de desconfiança ideològica entre les forces polítiques que governen el món en l'actualitat. Així als EUA, per exemple, adduint la permanent contradicció entre drets socials i llibertat individual, els neoconservadors han abandonat, a la pràctica, el principi de garantir un nivell de vida mínim entès com a dret social. D'aquesta manera el Senat i el Congrés, amb majoria republicana, han proposat reduir els fons per a l'assistència sanitària dels vells, els nens i les dones embarassades. També han sofert conseqüències similars els medicaments dels pobres i dels aturats, i els programes d'higiene i salut laboral dels treballadors. Per contra, mentre s'han reduït aquestes despeses socials han augmentat substancialment les despeses militars.<br/>Un altre fet rellevant i a tenir en compte és la incitació permanent a la divisió de la classe treballadora que ha anat perdent la seva capacitat adquisitiva. L'acusació més freqüent que s´ha fet és que els únics beneficiaris de les prestacions socials que fa l'Estat són, fins ara, els negres, hispans o altres grups minoritaris. Això ha motivat l'aparició de forts components de xenofòbia ja que, en darrer terme, la culpa s'imputa a la mateixa classe a la qual s'ha considerat incapaç d'elevar el seu propi nivell de vida (Navarro, 1995)1 . Les concepcions d'aquest pensament liberal, que considera l'Estat del Benestar com una causa important de la lentitud del creixement econòmic i de l'augment de l'atur, s'exporten al món occidental durant els anys vuitanta i noranta.<br/>Aquest plantejament ha provocat que les societats desenvolupades atribueixin a la despesa "desproporcionada" inherent a l'Estat del Benestar la seva problemàtica econòmica. El major creixement econòmic i menor atur als EUA respecte els països de la Unió Europea, s'han atribuït, per exemple, al fet que als estats americans hi ha una menor protecció social. Així, diversos governs europeus estan seguint polítiques de debilitament de l'Estat del Benestar, cosa que comporta un cost social elevat per als sectors populars i urbans.