Mayoral Arqué, Dolors. (1994) . Lenguaje y estatus sociocultural: un estudio empírico sobre el lenguaje infantil en los barrios de Lleida.. Universitat de Lleida. S.54-1998 ; 8489727783 ; http://www.tdx.cat/TDX-0425101-175819 ; http://hdl.handle.net/10803/8193.

La motivació remota d'aquesta tesi arrenca de 1982, any que vaig obtenir una plaça com professora d'E.G.B. en el Col·legi Públic de Santa María de Gardeny, situat en els Blocs Juan Carlos en el barri de La Mariola. En aquells moments, la població escolar era de 1.200 nois dels quals, aproximadament, el 30% era d'ètnia gitana. L'escola per les peculiars característiques del barri i de la població que acollia, va ser classificada d'Acció Especial.<br/>Els anys que van seguir a la meva incorporació van ser un continu aprenentatge humà i professional. Possiblement, a part dels problemes socials amb els que diàriament convivia, la dificultat més important dels alumnes era la lingüística potser pel fet que el nostre sistema d'escolarització es fonamenta essencialment en l'aprenentatge lector-escriptor.<br/>Per altra banda, en les meves explicacions quotidianes notava que els nens no solament tenien problemes de coneixement o ús de la llengua -s'entén l'estàndard- sinó que presentaven resistència a l'aprenentatge de conceptes nous, amb la qual cosa la tasca d'ensenyament/aprenentatge era molta més dura i menys fructífera. Aquest podia considerar-se el segon gran poblema que afectava a aquest nucli de població i que el seu efecte produïa un notable augment del cridat "fracàs escolar".<br/>Enfront de les opinions majoritàries de psicòlegs i pedagogs que argumentaven que dit fracàs era imputable a una cosa de "intel·ligència", la meva percepció personal de la situació diferia notablement ja que, quan em dirigiria als nois i m'interessava per algunes de les seves preferències, sempre relacionades amb les pròpies vivències, desenvolupaven habilitats i estratègies inesperades.