persona, i si escau, modificant la seva capacitat d’obrar. Amb la promulgació de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides de l’any 2006, va quedar palesa la importància de vetllar i reivindicar que les persones són subjectes de dret i no sols objecte de protecció. L’aplicació plena de l’esperit de la Convenció, requereix un treball intens i conjunt de professionals dels àmbits social i del dret per descartar antigues pràctiques i avançar cap a una nova visió on es garanteixi a la persona el dret a l’autonomia en totes les àrees de la seva vida. La reforma del Codi civil de Catalunya de 2010 ja va recollir els postulats de la Convenció oferint noves figures de protecció per tal d’adequar l’emparament necessari en aquells àmbits o àrees on la persona necessiti algun tipus de suport o protecció. En aquest context, sorgeix la idea d’aquest estudi: tant per conèixer de forma detallada la situació actual de la protecció i suport jurídic de les persones com per propiciar la reflexió i el debat sobre la seva evolució futura entre els professionals..