L’aparició de la Convenció sobre els drets del’infant(CDI)ha estat un punt d’inflexió per a la nova representació social del concepte d’infància, que ha donat valor i una importància rellevant als infants i adolescents. Des del 1989 s’han fet passos per millorar la qualitat de vida dels infants i per incentivar la participació d’aquests en les qüestions que els afecten. Ara bé, tot i que la CDI preveuque els protagonistes d’aquests drets han de ser-ne coneixedors, s’evidencia la manca de coneixement dels drets de la infància per part dels infants i adolescents. D’altra banda, podem afirmar que el coneixement de la CDI és un bon instrument de promoció de la resiliència en la infància, atès que aquest permet als nens, nenes i adolescents viure els seus drets i responsabilitats (Vaquero, UrreaI i Mundet, 2014). Conèixer els seus drets dóna peu a l’autoprotecció i permet reconèixer situacions de falta de participació, abandonament, abús o negligència més aviat i intentar evitar-les (Lansdown, 2011). A més, conèixer l es seves responsabilitats facilita l’autoregulació, la qual cosa millora la convivència i la interacció amb els altres (Balsells et al., 2012). És important que els sàpiguen,però també que els visquin i els converteixin en part integral de la seva experiència diària. Així doncs, el repte de l’educació i de la societat en general és apropar els drets de la infància i de l’adolescència a l’àmbit educatiu. En aquest article es vol fer una aproximació a diferents aspectes que poden servir per abordar aquesta incorporació. Alguns són específics,com l’educació per al desenvolupament,i d’altres,més generals,però, implícitament, incorporen la CDI en les seves metodologies i ensenyaments,com són les accions grupals,la participació infantil i les experiències concretes,com l’aprenentatge grupal i l’aprenentatge servei.