En el món globalitzat actual, s’ha incrementat en gran mesura el contacte intercultural i la migració entre països. En conseqüència, la comunicació entre grups diversos que comparteixen un mateix espai es d’una gran importància. Aquest article ofereix una visió de la connexió entre cultura i llenguatge en la societat, amb una atenció especial en els grups multilingües, i més específicament, aquelles comunitats bilingües anglès-espanyol que són objecte de generalitzacions i marginalització per part dels individus de la cultura dominant. La revisió dels estudis realitzats fins al moment ens porta a apreciar el lligam entre llengua i identitat, mostrant que els grups bilingües utilitzen aquesta condició, i particularment l’alternança de codi, per tal de diferenciar-se del grup dominant. Així mateix, també apliquen la mateixa estratègia per distingir-se de les comunitats monolingües de parla hispana, amb les quals no s’identifiquen, potser com a resposta a la generalització que la societat americana fa de tots els grups de parlants d’espanyol, normalment reduïts a la categoria ‘latino’. Les identitats són fluïdes, i en molts casos contenen elements de cultures diverses. Per això és important contemplar els diferents components que conformen la identitat, incloent-hi, a més a més del llenguatge, altres aspectes com són el gènere, l’etnicitat, la situació sòcio-econòmica, i com tots aquests varien entre els diferents grups.