L’objecte d’aquest estudi va ser observar l’efecte de la manipulació del temps donat per a la realització de dues tasques d’escriptura en les àrees lingüístiques de complexitat, correcció i fluïdesa d’un grup de 65 aprenents grecs de llengua espanyola, així com les probables diferències entre el discurs natiu i el no natiu. Els resultats obtinguts van permetre concloure que donar temps als aprenents de segona llengua en els processos d’escriptura fomenta la complexitat sintàctica i la fluïdesa, encara que no sembla ser decisiu per a la correcció lingüística. Tanmateix es va observar que els parlants natius van elaborar textos amb més fluïdesa i complexitat sintàctica possible conseqüència del seu gran ventall de vocabulari i pel seu major recolzament en el coneixement implícit de la seva llengua materna que potencia un accés i una recuperació de la informació més ràpids i eficients.