Ens proposem analitzar quines raons construeixen els membres d’aquesta agrupació per explicar aquest fenomen i per què consideren el kirchnerisme com l’espai adequat perquè es desenvolupi. La hipòtesi que presentem és que reprodueixen les representacions hegemòniques a Argentina que postulen una completa inactivitat política juvenil durant la dècada neoliberal dels 90, seguida d’una irrupció militant en els últims anys. La condició per a aquesta irrupció seria la convocatòria a la joventut i la resignificació de la política desenvolupada pel kirchnerisme, projecte que representaria valors oposats a aquells que imperaven durant les presidències de Carlos Menem, entre els anys 1989 i 1999.