de cita, els marcs introductors, els verbs més freqüents que emmarquen les cites i l’atribució de la paraula. També indaguem, en funció del tipus de l’entrevista analitzada i de les tasques que van dur a terme els nens, quin tipus de fet citen en les seves narracions, és a dir, si són reals o ficticis. Els resultats generals obtinguts mostren que els parlants s’inclinen per l’ús de l’estil directe, sobretot amb el verb dir com a marc introductor, prefereixen citar els altres més que a si mateixos o el propi grup i utilitzen el discurs referit especialment en les narracions fictícies.