En aquest treball estudiem l’ús del discurs referit en la parla infantil. Descrivim l’estil directe, l’estil indirecte i les cites onomatopeiques des d’una perspectiva sintacticopragmàtica en una mostra de 28 parlants pertanyents al Corpus de habla infantil (Shiro, 1996) tenint en compte el tipus de cita, els marcs introductors, els verbs més freqüents que emmarquen les cites i l’atribució de la paraula. També indaguem, en funció del tipus de l’entrevista analitzada i de les tasques que van dur a terme els nens, quin tipus de fet citen en les seves narracions, és a dir, si són reals o ficticis. Els resultats generals obtinguts mostren que els parlants s’inclinen per l’ús de l’estil directe, sobretot amb el verb dir com a marc introductor, prefereixen citar els altres més que a si mateixos o el propi grup i utilitzen el discurs referit especialment en les narracions fictícies.