L’horta de la ciutat de Lleida ha representat a través dels anys l’àrea per excel·lència de l’agricultura intensiva de la Catalunya interior. Era l’horta on s’obtenia la major renda per hectàrea, horta d’arbres atapeïts amb granges i torres entremig, amb la major densitat de pagesos i un espès univers de bancals i petites finques, tot això gràcies en bona part a la demanda i estretes relacions amb els consumidors i comerciants de la ciutat pròxima. Però, a partir dels anys 1960, quan la mà d’obra es gira cap a la indústria i el comerç i s’imposa la mecanització del camp i s’obren els mercats dels productes agraris, aquesta situació privilegiada comença a canviar. Avui dia tot allò que eren avantatges s’ha convertit en inconvenients. Com adaptar els regadius tradicionals i les velles estructures de l’Horta als requeriments dels mercats mundials?, com resistir a la pressió del creixement urbà i a la construcció de noves infraestructures?, es plantegen avui els residents de l’Horta que han començat a organitzar-se en un moviment de resistència.