Aquest article estudia les adaptacions/traduccions que Josep M. Poblet va fer, a partir del teatre francès, durant els anys seixanta del segle xx: des del gran Molière fins als vodevils que triomfaren a França durant la primera meitat del xx. Tret de Molière, els altres vodevils han quedat, avui, completament oblidats. Això demostra que Poblet, en les seves tries, estava condicionat per la censura, pels gustos del públic de l’època i per la necessitat de guanyar-se la vida; malgrat tot això, va lluitar per viure de la seva professió i per desenvolupar-la en català, sense models de llengua i, tanmateix, en un català «fresc» i viu.